Diuen que si l'aprenentatge és vivencial, queda per a tota la vida. Hi ha adults hui dia que, molts anys després, encara recorden eixa excursió o activitat que van fer amb un d'estos professors actius i implicats que mai deixen de pensar com poden capgirar l'educació. «Han passat 15 anys i ara tindran uns 26 anys, però quan me'ls trobe pel carrer, s'enrecorden i em diuen que ho passaren molt bé». Toni Hernández és professor d'Educació Física (EF) i va vore en la bicicleta i els viatges que tant l'apassionen un «gran potencial educatiu».
Ara, a més d'idear i crear eixides sobre dues rodes amb el seu alumnat, també dóna cursos a diferents Cefire, amb l'efecte multiplicador que açò comporta, per tal d'engrescar a la resta del professorat. L'últim gran repte que va superar amb nota fou recórrer part de la via verda d'Ojos Negros, que va de Terol a Sagunt, amb l'alumnat de 5é del CEIP l'Alcocera de Polinyà de Xúquer, on ensenya des de fa tres cursos.
L'activitat l'ha fet moltes vegades però, esta, realitzada el passat juny, tenia d'especial que una de les alumnes participants és invident i té la mobilitat reduïda. «Des del primer moment teníem clar que Èrica havia de vindre, era un repte i no fer l'activitat no era una solució; havíem de fer el possible perquè vinguera», relata el mestre, que en l'aventura estigué acompanyat per la directora de l'escola i l'especialista d'Anglés. I així, amb la implicació de tota la Comunitat Educativa, es va aconseguir per a Èrica una bici adaptada i de pedaleig assistit a través de la Fundació Lukas. Els costos de disposar d'ella i del seu transport van ser assumits per l'ampa del centre i per l'ajuntament del municipi. «També cal destacar la valentia i predisposició d'Èrica, que no té por i sempre tira endavant; la seua actitud és un pilar important», explica el mestre.
D'esta manera, l'alumna va poder gaudir de l'experiència, com la resta d'escolars i, asseguda a la part davantera de la bici, en un seient especial, i impulsada per un dels docents; una opció que consideraren millor que un tàndem.
Hernández explica que des de 2004 fa activitats en bici amb l'alumnat. L'objectiu és que l'EF «no s'encaselle en esports competitius» i per això la bicicleta és idònia. «No té sentit fer una cursa en Primària. La bicicleta és inclusiva perquè no depén tant de la capacitat física», assegura. A més, planteja la ruta d'Ojos Negros per a «gaudir i passejar», amb parades per a «contemplar el paisatge». Tanmateix, destaca que la via és un traçat interior amb un pendent favorable «el que fa que les diferències físiques que puguen haver-hi, desapareguen». A més, no segrega per gèneres.
El mestre explica que no és casual haver triat una via verda per a una experiència educativa: «són antics traçats ferroviaris que han deixat de tindre este ús i s'han convertit en camins per a vehicles no motoritzats», el que dóna «una seguretat molt alta» i oferix «un gran interés paisatgístic i ecològic».
Ell considera la d'Ojos Negros com «la ruta ideal per a la iniciació de les activitats en bici» i assegura que «hauria de ser la referència» a la Comunitat Valenciana «perquè la tenim molt a prop i perquè no hi ha altra igual, amb tants kilòmetres condicionats i seguits; és una joieta que tenim a la mà». De fet, és la més llarga d'Espanya.
Al CEIP l'Alcocera de Polinyà de Xúquer veuen esta activitat de dos dies, que ja està establerta en 5é, com una «convivència» per a l'alumnat. «És una experiència molt enriquidora i satisfactòria, perquè s'ix del centre, s'està en moviment amb els companys...», detalla el mestre, que ha proposat, dissenyat i coordinat la ruta. El primer dia van en autobús fins a Barracas, on pernocten en un càmping amb cabanyes, i fan la ruta en bici; i el segon, una ruta a peu, en la qual aprofiten la piscina de Navajas.
Es tracta d'una activitat transdisciplinària, en què es treballen molts valors, com la companyonia, la solidaritat, l'ecologia, l'educació viària... i en la qual els i les escolars ixen de la seua zona de confort, relata el docent.
Formació docent
Però abans d'emprendre esta aventura, cal que el professorat es forme en les aplicacions que tenen les activitats en bicicleta als centres. Hernández és llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i impartix cursos en diferents Cefire, principalment el d'àmbit artisticoexpressiu, a Castelló. En estos cursos mostra al professorat participant models de rutes o esquemes de viatges i també dóna classes de mecànica, per a fer front als imprevistos durant l'eixida. Però el més important de tot és que en les formacions el professorat també realitza la ruta. «Després de les sessions prèvies es fa la ruta perquè tinguen la vivència i vegen exactament què poden fer amb el seu alumnat. A més, açò també els permet transmetre l'experiència amb més passió», detalla. Tanmateix, el mestre també ha oferit formació en els Cefire de Xàtiva i de Torrent, en este últim sobre rutes relacionades amb el patrimoni, i s'ha emportat grups de professorat al nord d'Espanya, on també té propostes de rutes educatives amb bicicleta.
Perquè tot siga un èxit, conta que s'ha d'involucrar a la resta del professorat i a la direcció dels centres, i assegura que l'escola que s'anima, sempre repetix. Es tracta d'una formació sobre la qual s'ha d'apostar, «perquè té una repercussió real a les aules», afirma.
