Gruyère estava envaïda de rates, ratolins, ratolines i animals de bigot llarg amb afany desmesurat per engolir formatge.
Tots els formatgers, reunits en assemblea extraordinària sota la presidència del formatger major, decidiren demanar informació de l'afer que va passar a Hamelin, per l'assumpte de la seua invasió anys enrere.
Un cop ben assabentats, es va fer un pregó per carrers, carrerons, places i placetes de la ciutat de Gruyère, pels pobles del voltant i, fins i tot, per ciutats que els habitants del poble ni podien imaginar.
«Es fa saber que... la persona que aconseguisca fer desaparéixer rates, ratots, ratolins i ratolines del terme de Gruyère serà recompensada amb una bossa de cinc monedes d'or, deu de plata i vint de coure.»
A Gruyère, pel que semblava, no s'hi volien xafar els dits.
Dilluns següent ja es presentà un violinista, amb una melodia ben especial creada per a l'ocasió.
Començà a tocar-la i, pujant per l'escala del campanar de Gruyère, fou seguit per rates, ratots, ratolins i ratolines. Una vegada dalt, tots els animals baixaren com autèntics bombers per la corda de la campana grossa, i el violinista es va quedar amb un pam de nas.
Dimarts aparegué un tabaleter amb el seu tabal.
Amb un repic extraordinari, estudiat per a l'avinentesa, rates, ratots, ratolins i ratolines s'enfilaren cap a la presó del vell castell. Just a la sala més fosca, el tabaleter repicà amb tota la força.
Quan el tabaleter es va girar, la processó d'animalons s'havia esmunyit pels forats foradats des de feia segles pels seus avantpassats.
El tercer dia de la setmana, dimecres, va acudir a la seu del centre formatger un esmolador.
Amb el seu esmolet, xiulà i xiulà per tota la ciutat. I allò que aconseguí fou que els núvols embolcallaren la ciutat. De seguida, la pluja deixà un bon arruixó: l'aigua baixava pels carrers i engolava pel clavegueram.
Aquell fet va permetre rentar racons i zones habitades per les rates, ratots, ratolins i ratolines. Elles li ho van agrair, i l'esmolador se n'anà pel mateix camí per on havia arribat.
Dijous feu acte de presència un percussionista, que muntà tots els seus instruments a la plaça del poble.
A les 22 hores, millor dit a les deu de la nit, el nostre amic començà a jazzbandejar. Rates, ratots, ratolins i ratolines, en sentir la música, isqueren a la plaça. Ballaren, dansaren, beveren i, fetes pols, tornaren als seus caus cap a les tres de la matinada.
Per descomptat, al llarg de tota la setmana, continuaren manducant formatge de totes les cases del poble.
Arribà divendres, tatatxaan...! i un pastor amb el seu ramat aparegué per casualitat pel poble.
A la porta de l'ajuntament, va llegir el pregó.
Tranquil·lament, s'assegué en un turonet a prop de Gruyère.
Per a començar, va obrir una carabasseta plena d'una colònia màgica, elaborada amb set tipus de formatges.
Després, començà a tocar el seu flabiol.
Als pocs minuts, tenia al seu voltant totes les rates, ratots, ratolins i ratolines. En aquest instant, el pastor començà una història:
-Això era una vegada un poble, el poble d'Hamelin, que estava a tacó ple de rates, ratots, ratolins i ratolines. Aleshores, l'alcalde manà a fer un ban...
No calgué acabar el conte.
Des d'aquell dia, els formatges de Gruyère, encara que la gent pense que estan plens de forats, són més plans que les pales dels forners.
Conten que, des d'aleshores, rates, ratots, ratolins i ratolines expliquen la història del pastor, i, en agraïment, deixaren de rosegar els sarrons i les cabanes del terme de Gruyère i la rodalia.
ELS ACUDITS
Expliquen el cas d'un home que era tan alt, tan alt, que sempre tenia pardalets en el cap!
Saps que digué la cullereta al sucre:
-Ja ens veurem en el café!
Un representant arriba a un hostalet i, abans de donar-li les claus de l'habitació, l'ama li recorda les normes:
-Primera: la porta es tancarà a les dotze de la nit. Segona: el client s'haurà de fer el llit.
-Que estrany!
-D'estrany, res! Darrere de la porta té fustes, claus, cola i martell.
Dos amics raonant en el casino del poble:
-No havia fet mai puzles, però hui n'he acabat un de 25 peces, i només m'ha costat tres mesos!
-Tres mesos?
-Com t'ho dic.
-No creus que t'ha costat massa?
-I ara! Si en la caixa posava de 2 a 3 anys!
Entra un carreter en un bar i demana un got de llet i un parell de magdalenes. Les magdalenes estan molt seques, i quan l'home comença a mullar exclama:
-Soooooo, magdalena, que et beuràs tota la llet!
Una qüestió:
-Com trauríeu un elefant de dins d'una botella de vi gran?
-Amb dues trompes!
Es troba un nàufrag en una illa, enmig de l'oceà, és clar. Davall de la palmera pensa, i en veu alta raona:
-Caram! Un peix espasa, un peix martell, un peix serra i a un parell d'hores de Madeira, i tot el terreny per a mi... Quina ocasió tan bona per a muntar una fusteria!
Entrevista per a aconseguir faena en l'Aquàrium Municipal:
-I vosté, venint de treballar d'una fàbrica de rajoles, es troba capacitat per a ocupar la plaça de manteniment?
-I tant, senyor! Allà era l'encarregat de mantenir i de tocar la sirena quatre vegades al dia!
Un client demana en el bar:
-Cambrer una truita!
-Francesa o espanyola?
-Tant se val, si no he de raonar amb ella, només me la vull menjar!
-Diuen que és vosté un sol de cuiner. És brillant?
-No, senyora. Ho creme tot.
Per Carnestoltes, entrà una jove en una botiga de disfresses:
-Tenen vestits de camuflatge?
-Sí, però fa un any que els busquem i no hi ha manera de trobar-los!
Un passejant d'aquells que van per la vora del port, s'acosta a un pescador i li amolla:
-Què, piquen? Piquen?
-Vosté què creu, que els peixos són pebres coents?
A la consulta del metge de família:
-Doctor Elies, què té la meua filla que s'ha quedat en els ossos?
-No és res greu... però de moment, que no se li acosten els gossos!
