P Durant els últims anys s'està parlant de l'educació emocional. D'on sorgix la seua investigació ?
R L'educació emocional naix com a resposta a les necessitats socials que no estan prou ateses en les àrees acadèmiques ordinàries. Estes necessitats tenen a veure amb la prevalença d'ansietat, estrés, depressió, consum de drogues, violència, comportaments de risc€ totes elles clares manifestacions de l'analfabetisme emocional. I per a contribuir a millorar esta situació, proposem l'educació emocional, que és un procés educatiu que té com a finalitat la prevenció a través del desenvolupament de competències. L'objectiu final és la construcció del benestar emocional, personal i social.
P Quines claus podem extraure de la ponència «Diversitat i escola inclusiva des de l'educació emocional» que va realitzar al CEU-UCH?
R Que davant persones que són diferents a nosaltres, ja siga per raó d'ètnia, cultura, color de pell, llengua o religió, nosaltres, com a persones, experimentem emocions que predisposaran el nostre comportament. Per tant, prendre consciència d'això i ser capaç de regular les nostres emocions és una manera de construir al benestar.
P A què ens referim quan parlem d'atenció a la diversitat?
R És un concepte molt ampli que fa referència a la presa de consciència que les persones són diferents i diverses sobre la base del seu sexe, edat, intel·ligència i, per tant, les seues capacitats i competències. Podem trobar persones que tinguen alguna síndrome (asperger, Down o autisme, entre d'altres) o discapacitats físiques, psíquiques o sensorials. Tot això es la diversitat, en sentit ampli, que porta a prendre consicència d'una cultura que ens porte a una escola inclusiva on tota esta diversitat puga ser inclosa en la pràctica educativa amb respecte, acceptació, fent el possible perquè cadascuna de les persones puga desenvolupar les seues competències al màxim.
P En quin punt es troba l'educació emocional des de la concepció de diversitat i d'escola?
R Pel que fa a la diversitat, s'han fet passos molt importants. És una tasca en la qual portem treballant 50 anys. El camp de l'educació emocional és molt més recent. Però ambdues disciplines es complementen ja que el que aporta l'educació emocional a l'atenció a la diversitat és que una autèntica atenció a la diversitat ha de prendre en consideració la dimensió emocional. Per exemple, l'assetjament escolar. S'ha observat que tots els individus que s'impliquen en l'assetjament escolar tenen en comú que no han desenvolupat l'empatia fins al nivell apropiat.
P Per què és tan important l'empatia?
R Perquè és la capacitat que tenim les persones per a sentir l'emoció que sent una altra persona. Quan algú sent el dolor del qual està patint, i el sent com a propi, és un clar fre a la violència. Però l'empatia és una competència que cal desenvolupar. Les persones naixem amb capacitat empàtica, però podem desenvoluparla o no en funció d'un procés educatiu. Hem de convertir ixes capacitats en competències, però el que caracteritza a les competències és que ningú naix amb elles.
P Quin és el següent pas?
R La sensibilització i formació del professorat per a la posada en pràctica, d'una forma eficient, dels programes d'educació emocional. Per això va sorgir la Xarxa Internacional d'Educació Emocional (Rieeb), per a establir sinergies internacionals i contribuir a informar, sensibilitzar i formar sobre la importància d'estos temes perquè s'ha demostrat que l'educació emocional, si s'emporta a la pràctica de manera eficient amb programes ben fonamentats i estructurats, contribuix a la millora de la convivència, el rendiment i el benestar. Tot això, considerem que són projectes socials d'envergadura on, en la mesura que contribuïm a sensibilitzar, estem avançant cap a un horitzó d'esperança per a un món millor.
P El paper dels docents és fonamental en l'educació emocional. Estan formats?
R En general, no. A hores d'ara no hi ha una formació ni inicial ni contínua. Per esta raó, l'any 2002, va nàixer el postgrau en Educació Emocional i Benestar a la Universitat de Barcelona que, pel que sabem, és el primer del món.
P Existix formació complementària per als docents?
R Si, però cal buscar-la. A vegades no tenen el fonament desitjable i no són accesibles al professorat interessat. Però hi ha una opció: que des del centre educatiu es demane formació. Hi ha institucions, com els departaments d'Educació, que poden proporcionar-a, pero cal dir que no està generalitzat que en qualsevol part hi haja una formació de qualitat garantida.
P Des dels anys 90 investiga l'educació emocional, per què?
R Per prendre consciència. Esta era una assignatura pendent en el sistema educatiu. Cal tindre en compte que la dimensió emocional de moltíssimes persones ha quedat atrofiada. No ens hem educat emocionalment.
P On està l'errada?
R És un conglomerat de factors que es poden denominar com el principi de causació múltiple. D'una banda, en el segle XX, l'educació era eminentment cognitiva (saber llegir i escriure) i formava a tècnics per a ocupar un lloc de treball en el sistema productiu. En esta etapa, la dimensió emocional no es plantejava. Pero d'altra banda, la psicologia en este mateix segle, ha estat dominada pel conductisme i considerava que les emocions no eren objecte d'investigació científica. Hi ha altres raons, fins i tot econòmiques, pero la realitat actual es la conseqüència de la mescla de característiques culturals, científiques i religioses, entre d'altres.
P També ha investigat l'educació emocional en les empreses. És molt diferent de la que es practica a l'escola?
R El que és diferent és l'entorn ja que la formació en essència es «quasi» la mateixa. Però hi ha diferències. Per exemple, en una empresa cal treballar la capacitat de lideratge emocional dels caps; cal atendre les baixes laborals de caràcter psicosocial... Però tant en l'entorn educatiu, com en l'organitzacional, l'important és desenvolupar competències emocionals com la consciència, la regulació, l'autonomia; i competències socials per a establir bones relacions amb altres persones.
