P «Revolucions per menuts» és el títol del segon disc. Es revolucionen els xiquets i xiquetes?
R Totalment.Els xiquets es revolucionen de moltes maneres com per exemple, ballant i cridant perquè és una cosa que necessiten, ho porten dins. A més, ells mateixos s'enganxen a eixa revolució quan actuem, no són tan avorrits com els adults (riu).
P Què volen transmetre amb el nou treball?
R En certa manera, convidar a les criatures a lliurar-se a la bogeria del ritme, amb unes coreografies molt especials i divertides. També fem un cant a l'amistat i intentem despertar la imaginació de la xicalla.
P Hi ha moltes col·laboracions en el segon disc...
R La veritat és que si i estem súper agraïts. Tonete Port toca el contrabaix en «A fer la mar»; Aitana Ferrer fa els cors en el twist que canta Carme; en «La colla U», Carles Chiner toca les postisses, Borja Penalba s'ha encarregat de la producció i dels cors, i Empar Piera ha fet el disseny del disc.
P En el primer treball només hi havia un solista però en el segon podem trobar fins a quatre. Per què?
R Perquè és més divertit. No som persones tancades, ens agrada explorar i experimentar i, si a algú de nosaltres li abellix provar un instrument, simplement ho fa. Alguna cosa semblant passa amb les cançons. Per exemple, «La cançó del mira-sol» ha sigut escrita per Paco i ell és qui la canta perquè ningú la defensa millor. També tenim una cançó que parla de dos amics i la canten dos components del grup. Hi ha una altra cançó, un twist, que canta Carme perquè ho fa millor i és més divertida... Al final la cançó et dirigix.
P Quina és la seua cançó favorita de «Revolucions per menuts»?
R No puc quedar-me només amb una. «La cançó del mira-sol» és molt divertida i la canta Paco en anglés. Amb «Llepolies» ens va passar una cosa curiosa perquè pensàvem que no tindria bon acolliment entre el públic però tot va canviar quan la vam tocar en directe per primera vegada, els xiquets s'ho van passar molt bé.
P Quan i per què naix el grup Canta Canalla?
R Oficialment en 2017 però Ferran Bataller i jo començàrem a parlar de la idea un poquet abans. El que em va motivar a crear el grup van ser les ganes que tenia de passar-m’ho bé amb Ferran. Després vam buscar a la resta de components i, entre tots, decidírem tirar endavant el projecte.
P I per què Canta Canalla i no un altre nom?
R Perquè és una manera d'animar als xiquets. És veritat que la paraula «canalla» té una connotació negativa en castellà, però en valencià és un sinònim de «xicalla», que fa referència a un conjunt de xiquets. Però en el fons, nosaltres també hem sigut un poc canalles.
P Cada component del grup es dedica a una cosa diferent. On està el punt en comú?
R Està en les ganes, en l'amor a la música. El que ens unix és això. Hem tingut la sort de trobar-nos en una intersecció de la nostra vida hem decidit caminar en la mateixa direcció.
P Li va costar molt de temps reunir a tots els integrants del grup?
R No. Ferran i jo vam pensar ràpidament en Paco i va acceptar de seguida, igual que Carme. Després Paco li ho va comentar a Javi, va dubtar i ens quedem amb ell (riu).
P És difícil compaginar la vida familiar amb les activitats del grup?
R En el nostre cas, no. Tenim la sort que les nostres famílies també es divertixen i, a més, ens ajuden molt.
P Com és la rutina de treball de Canta Canalla?
R Per norma general, assagem dues vegades a la setmana però quan tenim una actuació, la dinàmica canvia i solem reunir-nos quatre vegades a la setmana.
P Quin tipus de música fan?
R Fem música familiar perquè no volem fer música sols per a xiquets. Tenim l'afany de realitzar un producte ampli amb lletres més elabores perquè els pares també s'ho passen bé.
P En el primer disc van decidir mesclar molts estils musicals com el vals, les ranxeres i el blues i en este segon disc, també. Per què?
R Realment no hem decidit res. No hem dissenyat el nostre estil però tampoc el dels discs. Les coses ens estan eixint així. Creiem que el més important és oferir al públic infantil una música de qualitat, una cultura de certa qualitat, dins del que puguem fer. Volem que els xiquets tinguen una visió crítica.
P Si hagueren d'identificar-se amb una època, quina seria?
R La dels anys 80 amb Ràdio Futura i el programa de televisió «La Bola de Cristal».
P Aleshores, com definix l’estil musical de Canta Canalla?
R Com una mescla de folk americà i rock. Encara que també eclèctic.
P A què es referix quan parla d'eclecticisme?
R Al fet que les coses són diferents al cap de cada component del grup, la qual cosa després es reflectix a l'hora de treballar i de fer les coses. No som persones monolítiques que tinguen el mateix pensament. Simplement, ens agrada la música i fem el que ens abellix fer.
P Totes les cançons s'escriuen per a transmetre un missatge, Quin és el de Canta Canalla?
R La llibertat absoluta, la llibertat de fer les coses com vulgues, d'enfrontar-te a la vida com et done la gana. El que no volem és transmetre un missatge excessivament polític ni social perquè ara tothom està excessivament encasellat.
P Recentment han tingut l'oportunitat d'actuar en la Fira Trovam de Castelló. Com ha anat?
R Increïble. Ens ho hem passat molt bé però els xiquets i els seus pares també i, això, creiem que és el més important. Hem tingut la sort de compartir escenari amb Dani Miquel, Miquel Gil i El Diluvi, Què més es pot demanar?
P Quines són les següents actuacions que tenen previstes?
R El diumenge 17 a Catarroja; el diumenge 24 en un acte benèfic a València i el 15 de desembre a l'Alcúdia.
