Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista

Coral Elizondo: "Amb classes interedats els xiquets complirien els objectius sense repetir curs"

Coral Elizondo: "Amb classes interedats els xiquets complirien els objectius sense repetir curs"

Coral Elizondo (Saragossa, 1965) és llicenciada en Psicologia però li encanta parlar de Pedagogia. Es definix com una autèntica activista de l'educació inclusiva i defensa, fermament, «que no sols és necessari crear centres inclusius, sinó que és possible fer-ho».

P Quins punts podem destacar de la ponència que va realitzar sobre els grups inter-edats com a mesura inclusiva?

R La ponència que vaig realitzar estava dirigida, fonamentalment, a famílies. El que vaig estar parlant va versar sobre com garantir l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 4, que ens diu que hem de garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i com abordar-la des d'un canvi metodològic ens porta a aconseguir una inclusió real. És a dir, el que els vaig contar va ser quins canvis metodològics són necessaris per a garantir este ODS de l'Agenda 2030.

P A quins canvis metodològics es referix?

R Fonamentalment parlem de canvis organitzatius en el propi centre. Quan la Unesco parla d'educació inclusiva ens diu que és una educació transformadora, que per a garantir-la hem de deixar de fer el que estem fent perquè realment això no ens permet donar eixa resposta inclusiva per a l'alumnat. En el cas d'Escuela 2 Cooperativa Valenciana, està liderant un procés des d'estes claus. El que estan fent és treballar entre nivells. Nosaltres habitualment tenim les classes de 1r, 2n, 3r... però ells estan immersos en una transformació total en el seu sistema organitzatiu.

P Quins beneficis aporta treballaramb alumnat de diferents nivells?

R Trencar amb l'edat suposa que tens opcions a trobar companys i companyes amb les quals compartir inquietud i nivells d'aprenentatge. Les persones som diferents i no totes tenim el mateix ritme d'aprenentatge ni els mateixos interessos ni aptituds. Quan treballem amb grups homogenis, homogeneïtzem per l'edat però no per interessos, actituds o preferències d'estils d'aprenentatge. Espanya és un dels països amb major nombre d'estudiants que repetixen curs, i si es treballa entre edats, estàs donant-li opcions a eixe xiquet o xiqueta perquè puga aconseguir els objectius sense repetir curs. Un altre cas és el dels xiquets d'altes capacitats amb inquietuds que no són de la seua edat, sinó d'una altra, i amb ells també podem aconseguir el que t'acabe de dir. Tant en una opció com en una altra, estem donant possibilitats a l'alumnat per a treballar de forma diversificada i poder desenvolupar els seus talents.

P Creu que este model pot aplicar-se a altres centres?

R Sí. De fet ja hi ha molts col·legis, concertats i públics, que ho treballen a través del que anomenem «contextos de lliure circulació». Amb això, xiquets de diferents edats es troben a l'aula treballant sobre un contingut concret o fins i tot també amb tallers entre edats en els quals es mesclen diferents nivells per a treballar una activitat. En qualsevol dels dos casos que t'he dit, en el primer exemple és l'alumne qui tria i en el segon és el professor qui fa grups heterogenis de diferents edats-, ja s'està treballant en molts centres. Estes accions es concentrarien en un moment concret de l'horari setmanal. Ja es comença a caminar en esta línia, sí.

P Es definix com una activista de l'educació inclusiva. Per què?

R Sí, pel compromís actiu que tinc amb demostrar als docents i a totes les persones de la comunitat educativa, que l'educació inclusiva és possible i és més, no sols és possible, sinó que està a les seues mans. Este compromís em porta al fet que després de treballar com a funcionària durant 29 anys m'haja demanat una excedència per a demostrar-ho i garantir-ho. L'educació inclusiva és un dret, però l'educació inclusiva és el paradigma en el qual ens movem actualment. Per aconseguir-la i garantir-la és necessari posar en pràctica transformacions metodològiques i organitzatives. Per això este compromís i este activisme que tinc amb les persones i amb l'educació inclusiva.

P Al seu blog també parla molt sobre les intel·ligències múltiples. Què són?

R Les intel·ligències múltiples tenen molts detractors i gent a les quals els agraden molt. Les defense perquè tots tenim diferents capacitats. Compartisc que quan posem un número a la intel·ligència es produïx un biaix sobre les expectatives que pot tindre una persona. Entenc que totes i tots tenim capacitats i que hem de treballar i desenvolupar-les. Llavors, democratitzar la intel·ligència és el que jo crec que hem de fer. Si jo partisc de les capacitats i no del dèficit o la discapacitat, comence a treballar i pose la mirada d'una altra forma. El que pose sempre en valor és això, que totes les persones som intel·ligents, que totes les persones tenim talents i capacitats i a partir d'ahí és quan jo comence a treballar en la intervenció des d'un portafolis de talents.

P Per què diu que té molts detractors?

R Hi ha moltes crítiques, especialment des del camp de la Psicologia, a la forma que va tindre el psicòleg Howard Gardner de mesurar-les, a la forma que va tindre de localitzar-les en el cervell. Des de la Neurociència no es parla d'intel·ligències múltiples, sinó de capacitats. Hi ha crítiques a la forma teòrica. Jo també m'he trobat a vegades que en la posada en pràctica hi ha molt de biaix. Treballar les intel·ligències múltiples és treballar des del que seria un disseny universal per a l'aprenentatge oferint opcions perquè tothom puga desenvolupar eixes capacitats. Al cap i a la fi, en el que concrete són matisos.

Compartir el artículo

stats