Escoltant a Txema Gil parlar no és difícil imaginar-se’l davant d’una classe transmetent alguna cosa més que coneixement. L’energia que desprén és contagiosa, com una dinamo que agafa el moviment per fer electricitat. Ell utilitza la seua formació en Història per a ensenyar d’una manera diferent, per projectes, evitant les llistes de reis gots i reivindicant la motivació de l’alumnat com a forma d’aprenentatge. És una batalla que tenen ell, docent al Col·legi Sagrada Família-PJO de València, i molts dels seus companys des de l’Associació Valenciana de Professors de Geografia, Història i Art (Avpgha). Qui sap si estem davant un Waterloo i ells són francesos defensant una revolució o si ha arribat el seu «dia D» per a desembarcar amb les noves metodologies i fer història.
Acadèmicament, una de les novetats d’este curs és l’agrupació per àmbits d’aprenentatge a 1er de l’ESO, com ho veuen des de l’associació?
Des de l’associació els àmbits ens pareixen una bona idea a priori perquè permeten la utilització cada vegada més pràctica d’altres tipus de metodologies que permeten combinar aprenentatges. Estem a favor dels projectes multidisciplinaris, apropant-se més a la seua realitat. A més, pensem que hi ha vegades que es perd temps donant el mateix en diverses assignatures.
Estaven preparats per a fer el canvi ja este curs?
És el quid de la qüestió, qui li posa el cascavell al gat. Cal donar temps a la gent, ho he vist un poc precipitat, però és veritat que hi havia altres cursos on s’estava treballant per àmbits... L’ideal haguera sigut preparar-ho amb antelació, però bé, crec que anem encaminats a això en tots els cursos i si en 1r de l’ESO és ara, això que hem avançat.
Història està a l’àmbit sociollingüístic amb les llengües, com combinen?
Perfectament. Història és una de les assignatures que sol donar-se en valencià, a més el temari de Literatura i tot el que té a vore amb el canal de transmissió del coneixement aplicat a la Història és perfecte.
Com evitar que Història siga un contenidor de continguts?
Sóc partidari d’aprendre fent i açò aplicat a la Història és genial amb coses actuals com les recerques i tractament de textos, la cultura audiovisual, l’oralitat, el debat... hi ha moltíssimes possibilitats: el que cal evitar és convertir la Història en una llista de coses per a memoritzar.
Per exemple?
Un programa de ràdio on entrevisten a un personatge històric, com per exemple, Plató. Han d'informar-se igual per a fer bé les respostes i així no ho memoritzen i ho «tiren» a un examen; motiva molt més a l'alumne.
D’això parlaren al VIé Encontre Nacional de Docents de Ciències Socials celebrat a València abans del confinament?
Sí, entre altres coses; vam reunir-nos més de cent «profes» de tota Espanya, la gent vingué, presentà tallers, i ens vam reforçar en què no estem a soles... Una companya de Màlaga deia que som com illes fent esta manera diferent, bé, el que intentem amb estos encontres és ser més arxipèlags i contactar-nos, retroalimentar-nos. I «mola» perquè compares amb els companys i es nota que va millor.
Una de les dificultats d’enguany és com adaptar el temari en 2n de Batxillerat...
Clar, depén del centre, alguns estem 100 % presencial, però altres tenen alternança. El temari és un problema si vols fer el mateix que quan estaven tots a classe i hi ha que reduir. No crec que siga eixa la solució sinó plantejar una metodologia distinta. A 2n de Batxiller acabes morint a fer un examen de vomitar continguts, has de tornar a la classe magistral i oblidar els projectes amb els quals veníem treballant abans. Crec que les PAU tan sols són un cribratge, que no sé si és el més just, però no molt pedagògica.
Té resultats el treball per projectes?
Done classe a 4ª d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat; als dos primers faig formació per projectes i a l’últim curs faig classe magistral. Fa tres anys que vaig fer este canvi metodològic i el resultat de les primeres PAU van ser brutals, pujàrem la mitjana fins al 8, més d’un punt i mig, en 70 alumnes. El segon vam baixar, però continuà sent alta, fins al 7 i pico, que és una mitjana molt bona, i enguany ha baixat altre poc, però ha sigut un curs estrany. Al final hem vist que si abans era una mitjana que no superava el 6 i mig, ara no baixa del 6,8. Però sobretot, motivació, es nota l’augment i després també hi ha bons resultats a proves com les PAU.
