Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Expedició a Cap Verd per a estudiar la colonització de les tortugues marines

La Fundació Oceanogràfic ha viatjat al arxipèlag africà amb el projecte Tartaruga Boa Vista, que té com a objectiu trobar resposta a un comportament inusual detectat en alguns quelonis mediterranis

Expedició a Cap Verd per a estudiar la colonització de les tortugues marines |

Des de fa alguns anys, les costes del Mediterrani occidental, com les d’Espanya, França o Itàlia, porten registrant una major presència de posades d’ous de tortuga babaua —la més comuna que habita en aigües espanyoles— per la qual cosa una de les hipòtesis de treball és el de la colonització d’esta àrea per l’espècie, com una possible resposta al canvi climàtic.

Expedició a Cap Verd per a estudiar la colonització de les tortugues marines |

Igual que allò observat en altres àrees d’implantació, estes zones habituals de posada patixen cada vegada temperatures més altes a causa de l’escalfament global, el que disminuix la idoneïtat d’estes zones per a la posada, tant per la supervivència dels ous, com per la producció de mascles i femelles. En alguns rèptils, com les tortugues marines, el sexe dels nous individus depén de la temperatura d’incubació, de tal manera que a temperatures més altes naix un major percentatge de femelles, mentre que, a temperatures baixes, naixen mascles.

Expedició a Cap Verd per a estudiar la colonització de les tortugues marines | LEVANTE-EMV

Per estes raons, la Fundació Oceanogràfic es va traslladar a l’arxipèlag africà de Cap Verd de la mà del Projecte Tartaruga de Boa Vista, per a l’estudi de les tortugues marines durant la temporada d’implantació, per ser una de les zones més important d’implantació de l’espècie en el món.

Expedició a Cap Verd per a estudiar la colonització de les tortugues marines

La labor principal va consistir a realitzar ecografies a les tortugues marines que eixien a niar i aplicar tècniques in situ que poques vegades es poden executar a les platges espanyoles i mai en números tan elevats.

L’estudi es va dur a terme en 50 tortugues de tota l’illa gràcies a labor conservacionista de les ONG que treballen en l’arxipèlag Cap Verd Natura 2000.

No aconseguixen niar

L’estudi ecogràfic es va realitzar tant en tortugues que van niar a la platja com en exemplars que van eixir a l’arena i no van aconseguir finalitzar amb èxit l’operació.

Este comportament, a priori normal en el període d’implantació quan les femelles han de trobar la zona adequada per a assegurar la correcta incubació, va ser el que va sorprendre l’equip de rescat de la Fundació Oceanogràfic en una platja de València, quan després d’aparentment desestimar la tortuga l’intent de posada, no es van detectar ous en el seu interior mitjançant l’estudi ecogràfic.

El cost energètic i l’exposició a depredadors que suposa per a una tortuga marina eixir de l’aigua, dificulta comprendre el perquè d’este comportament.

Després de diverses setmanes es va dur a terme la mateixa troballa en una segona tortuga, esta vegada a Orihuela, la qual cosa convida a pensar que este comportament estiga relacionat amb el fenomen de colonització i permeta comprendre-ho millor, o fins i tot que siga un fenomen habitual però no reportat amb anterioritat en la biologia reproductora d’estos meravellosos animals.

Amb estes dades, la Fundació Oceanogràfic i les associacions locals de Cap Verd, que coordinen els estudis científics, van poder estudiar si les tortugues marines que nien en l’arxipèlag mostren un comportament similar a les que es van registrar en les costes valencianes. Els primers resultats del projecte a Cap Verd apunten al fet que el fenomen puga donar-se també en platges de posada assentades i forma part de la biologia reproductora de l'espècie; si bé, és cert que l'estudi encara comprén la presa de dades en un major nombre d'individus per a poder interpretar adequadament els resultats.

Compartir el artículo

stats