El descrèdit de la classe política és patent en la nostra societat. Però, per què? Potser perquè ens feren entrar en una crisi després d´anys de malbaratament de diners públics? Potser pels nombrosos casos de corrupció d´arreu del país? Potser per les falses acusacions d´uns a altres amb l´únic objectiu de guanyar vots i no d´ajudar els ciutadans?

Amb l´anterior govern, tot era negre, ens enfonsàvem en la misèria més absoluta, i semblava que la salvació vindria d´ells, els dirigents del Partit Popular, que ens farien eixir del forat en setmana i mitja amb la creació del famós plan que ningú no coneixia. I açò ho afirmaven mentre que a les comunitats que governaven aplicaven la tisora sense mesura, acomiadant interins, massificant les aules, augmentant les llistes d´espera als hospitals... Però continuaven negant-ho tot, amb la política del «y tú más», tractant-nos com a borregos dels que només se´n recorden cada quatre anys.

Ara, amb l´objectiu complert, és a dir, amb la victòria de les eleccions, comença l´espectacle: la reforma laboral, la pèrdua continuada de drets, les contínues retallades en educació… mentre tornen a camuflar-se en salvadors de la pàtria per governar Andalusia i Astúries sense complir cap promesa electoral, mentint i enganyant-nos contínuament Però açò als polítics no els importa, segueixen usant la mateixa política de descrèdit i mentides que els ha dut al poder.

I nosaltres, com a idiotes, continuem creient el que ens diuen. Caldria que ens preguntàrem si no ens és més còmode continuar anant com animals a l´escorxador abans que pensar, raonar, exigir-los responsabilitats i defensar els nostres drets.