Quan el senyor Joaquín Calomarde diu, en referència a l'amnistia de 1977 (Levante-EMV de 18 de octubre), que aquesta va ser «plena de generositat, i, en alguns casos, més enllà del que la recta justícia haguera consentit», oculta la vertadera realitat per la qual, mitjançant la demanda de posada en llibertat dels presos per delictes polítics, el règim dictatorial es va fer una auto-amnistia per a tots els delictes abominables comesos per ell. Es va amnistiar el criminal genocidi, la confiscació i expropiació dels béns de persones i entitats, el segrest i robatori de xiquets, les tortures, assassinats, els judicis il·legals sense garanties i les seues sentències, en definitiva: tota la repressió i crims de lesa humanitat comesos per la dictadura.
Abolir aquesta amnistia de impunitat franquista que encara hui patim, com els organismes internacionals de drets humans han demanat, és de justícia i de salut democràtica. Però açò el senyor Calomarde no ho defensarà, mentre uns altres seguirem demanant: Veritat, Justícia i Reparació. La resta és enganyar i manipular la història, com també es fa amb la Constitució de 1978.
