Benvolguda Espanya democràtica (això de benvolguda sols és un recurs de bona cortesia, i això de democràtica una mera ficció epistolar), torne a preguntar-te: ¿Encara no t´ha caigut la cara de vergonya veient que els teus punts de vista -jurídics, polítics, i empàtics- es mouen en les intransigents muralles del feudalisme? ¿No t´importa fer el ridícul davant d´un món que rebutja les teues pràctiques abusives? ¿No ets capaç de veure que la concòrdia s´obté amb generositat i no amb el garrot sempre a punt? Ja sé que prefereixes l´orgull a la llibertat, però no acabe d´entendre l´interés d´inocular la ràbia als acastellanats que t´han construït. Lleva´t l´armadura rovellada que t´impedeix els moviments que t´aproximarien a la democràcia vera. Ara ets com un estaquirot, com una megaescultura de l´Illa de Pasqua. Hieràtica, inexorable, antiestètica i antiètica. Et convé, de tant en tant, acudir al raciocini per a deliberar com pots reconduir un projecte que fracassa. Deixa d´arrossegar l´oripell i l'ermini pel continent. Si en lloc d´orgull tingueres dignitat, millor ens aniria a tots. Abandona la set de venjança i assenta´t a la taula redona on les persones de bé dirimeixen les seues diferències. Ah, i respecta els altres igual que et respecten a tu. Vicent Moreno i Mira. València.
