El periodista i professor Antoni Rubio s'estrenava a novembre de 2017 com a escriptor en solitari al eixir a la llum el seu llibre "Black Friday". Es tracta d'un recull de vint relats curts, que com l'autor va dir en la seua presentació, donen veu als marginats i als oblidats de la societat, a aquells dels qui ningú vol parlar. Aquest llibre possa en el "punt de mira" aquelles notícies que tothom tracta de negar, aquells temes que queden reduïts a un faldó del periòdic i dels quals és més fàcil no conversar o reflexionar.

Darrere del seu títol i la seua portada s'amaga una intenció d'allò més curiosa: ens pinten tot de color de rosa quan en el fons podem trobar una gran negror. Aquest llibre tracta de mostrar-nos com la societat acaba podrint a les persones, reflexionant sobre temes tan durs com la corrupció a "Efecte papallona", l'anorèxia a "Grossa", la violència de gènere a "Zero setze", la debilitat del sistema educatiu a "H99:Inadaptació escolar", el consumisme a "Black Friday", l'inmigració a "Valhalla" o el suïcidi a "Besos morats", entre altres.

Antoni Rubio denuncia la societat en la qual vivim i pot semblar que mostra una visió molt negativa i pessimista d'aquesta. La majoria dels personatges viuen situacions de desesperació i han de passar per moltes dificultats, en gran mesura per culpa de la influència del seu entorn. No obstant això, també podem percebre un alè d'esperança entre tota l'amargor que suposa tractar temes socialment tant forts, especialment a l'últim relat "Final feliç".

Totes les històries tenen algún detall que et fa reflexionar, ja que t'obliguen a parar-te a pensar una estona. De vegades es tracta d'una lectura dura que et possa un nus a la gola, perquè aquest llibre és tan dur com realista, i no ens enganyem, fa mal adonar-se de que allò que estàs llegint succeïx al teu voltant, que és real i que va més enllà de la ficció. De vegades descobriràs alguna cosa nova que no sabies o fins i tot et sorprendràs a tu mateix al canviar d'opinió sobre certs temes.

"Black Friday" convida a obrir un poc els ulls i ser més conscient d'algunes realitats que els mitjans de comunicació i la pròpia societat tracten d'amagar-nos. Malgrat la dura temàtica dels vint relats, la lectura no és difícil, sinó que resulta amena i molt ràpida. Especialment alguns dels relats són molt impactants i més d'un final et deixarà bocabadat o amb els pèls de punta.

Per finalitzar, m'agradaria donar les gràcies a l'autor, ja que cal dir que els professors no només ensenyen dins de l'aula i els alumnes no aprenem únicament gramàtica o literatura. És justament tot el contrari, ja que en el meu cas, d'Antoni Rubio he pogut aprendre tant dins com fora de l'aula molt més que valencià. Perquè els adolescents també necessitem informar-nos al voltant de "l'escola de la vida" i crèixer com a persones. Gràcies Antoni, per ser una font inesgotable, contínua i constant d'aprenentatge. Gràcies per mostrar la cara fosca del nostre món i per convidar a canviar-la, perquè com Obrint Pas deia: "camí de la victòria seguim, seguirem".