En la setmana de Sant Roc, molts aficionats del Valéncia CF ens hem sorprés per la decisió que prengué el club el dia del Trofeu Taronja de no usar el valencià en Mestalla. Des de l'època "moderna", amb l'arribada en 1994 -fa quasi un quart de segle- de Paco Roig a la presidència del club, l'ús del valencià en Mestalla havia passat a ser un senyal identitari més de l'entitat.
La directiva ha emés un comunicat en què ha assegurat que el valencià seguirà usant-se -junt amb el castellà- en l'estadi. Suponc que els ha sorprés la reacció de part de l'afició, que en uns pocs dies tenia arreplegades ja més de 8.000 firmes demanant la tornada a la situació de les últimes dècades.
Encara sorprén més la reacció del PP del cap i casal, tatxant «d'inacceptable» esta demanda, la de seguir usant el valencià com s'ha fet estos últims 24 anys (20 dels quals estaven governant en la Generalitat i 24 en l'Ajuntament de Valéncia), vinculant-la a militants de Compromís i socis d'Acció Cultural. Però som molts els que, sense pertànyer a eixes organitzacions, volem que el valencià torne a sentir-se com en els últims anys en la megafonia del camp de Mestalla.
Que el VCF és una entitat que transcendix més enllà del futbol és un fet objectiu, i per això mateix, la societat valenciana, des de la seua transversalitat, ha demanat al club que recapacite i seguixca fent ús d'una de les més fortes senyes d'identitat que té com a poble: la seua llengua.
I compte hauria de tindre el PP amb eixe nou zel de protecció del castellà, fins i tot en àmbits a on la valencianitat -apolítica- s'ha expressat de manera tradicional en valencià.
I què demanaran a continuació, que les falles interpreten el «Fallero» també en castellà? Que l'Himne de l'Exposició sone alternativament en valencià i en castellà per a no «discriminar el castellà»?
Esperem que la societat valenciana seguixca l'exemple de l'afició valencianista i puga dir que els valencians som campions en autoestima, com els valencianistes seguim dient «Esta és l'afició d'un Valéncia Campió!».
