Es diu que la veritat és la primera víctima en un conflicte, i això esdevé a Catalunya. Qualsevol observador, mínimament imparcial, no subscriu les afirmacions que el moviment independentista és fanàtic i violent, i que la població viu atemorida. Hi ha molts mitjans de comunicació i partits polítics estatals, en una sistemàtica i permanent campanya de distorsionar, magnificar o exagerar, fets i successos, ocultant, ignorant o tergiversant uns altres. Amb la finalitat de manipular sentiments i emocions que influïsquen en l'opinió pública, i que no s'assenyale ni es qüestione les causes del conflicte, o si és legal, legítima i proporcional la violència exercida pels aparells repressors de l'estat. Hem vist actuacions que humilien i atempten contra la integritat moral de les persones, on l'ús de la força produeix greus lesions, com a pèrdues d'ulls, dents, etc., i el més preocupant, no sols que no s'exigisca una comissió d'investigació de tals actuacions, sinó que s'indignen si a Catalunya es fa. Desgraciadament perxisteix una psicologia neofranquista en part de la societat, que és aprofitada per alguns dirigents polítics, per a arrossegar-nos cap a una involució de caràcter autoritari i reaccionari, on la llibertat i la democràcia són restringides i penalitzades.
