Una suau traca ha deixat pas a sèries de 13 trons amb xiuladors al cel, com una mena de minimascletà, amb el seu remat i tot, amb més trons amb coets de perles verdes i roges, tot millorable. Després, esta coeteria al cel s'ha plantat a un nivell intermedi de so i, sense increment, s'ha mantingut igual durant molt de temps, massa, trasmetent una inevitable sensació de monotonia. I els xiuladors imposaven el seu so característic. Quan han començat els trons a terra, correctes, sí que han anat en augment en este cas, amb un correcte crescendo, però mantenint simultàniament el nivell sonor monòton, amb sèries de 6 coets verds i 6 coets rojos en l'aire.

Quan s'ha decidit finalment suprimir la coeteria aèria, hi ha hagut una baixada en el nivell sonor al terra, abans de la pujada final. Llavors, s'ha représ la coeteria aèria, amb poca raó per fer-ho en eixe moment i no en un altre. El final aeri, correcte, però sense un especial espectacularisme.