el bilingüisme i la mare que l'ha parit

Que a la nostra terra es parlen dos llengües que son cooficials no deuria de ser problema. De fet tant a la Constitució Espanyola com a l'Estatut d'Autonomia, la característica lingüística del País Valencià (Encara que a Camps no li agrade que es diga "País Valencià") està prou clara i pareix que prou ordenada. Al artícle 3 del la constitució diu que "El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección."

I a l'Estatut d'Autonomia diu al respecte en el seu article sext que "La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valencià." I afegeix que "S'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià."

Queda clar i fora de qualsevol polèmica que des de les diferents administracions s'ha de procurar per que tots els ciutadans coneguen ambdues llengües i que s'ha de prestar especial protecció i respecte al valencià.

Tota aquesta explicació que pareix prou obvia, és per a dir que ja comença a fartar que cada volta que des del govern de la Generalitat o qualsevol altra administració s'impulsa qualsevol acció per a promocionar el valencià, a la Diputació de Castelló apareix alguna moció de part del PP i últimament de part de C's, que lluiten per apropiar-se del blaverisme que ara forma part dels vots del PPCV, criticant o oposant-se a eixa mesura. La última aquesta mateixa setmana presentada per C's i recolzada únicament pel PP on es demana que el Consell canvie les cartes que apel·len a valencianitzar cognoms. Unes cartes que formen part de la campanya Benvinguts a casa i que reben els nous pares i mares en municipis com Castelló, Borriana o Benicàssim des de l'oficina de promoció del valencià. Està clar que açò forma part d'una batalla entre Ciutadans i els Populars per vore qui remou a l'antic votant d'Unió Valenciana i l'atrau cap al seu partit, una intenció que Albert Rivera va deixar clara en declaracions recents, però com he comentat abans, aquesta batalla inventada ja farta i desvia l'atenció del ciutadà dels problemes que sí que els afecten.

Referent al plenari de la diputació d'aquesta setmana es varen tractar dues mocions del Grup Socialista, que al meu parer tenen prou força i prou interés per als veïns i veïnes de la província. Un va ser el del centre termal de Benassal, que va costar a la diputació set milions d'euros i que prometia ser un gran motor turístic i econòmic per a Benassal i totes les poblacions pròximes. Un balneari en el que l'empresa concessionària pareix que està incomplint el plec de condicions que, entre altres, l'obliga a obrir sis mesos a l'any. Des del Grup Socialista s'està fent seguiment del tema de fa anys i en aquest plenari es demanava que es resolguera el contracte, ja que tindre eixes instal·lacions infrautilitzades és un gran prejudici per al sector empresarial de Benassal i voltants. L'altre punt que era de gran interés per a molts municipis era una moció també presentada pel Grup Socialista en que es demanava que tots els pobles sol·licitants d'Unitats Respira a 2018 s'atengueren i no es deixaren fora a la mitat dels municipis que ho havien sol·licitat. Les Unitats Respira son un servei en el que els ajuntaments posen a disposició un local totalment equipat per a poder oferir el servei d'atenció a les persones majors dependents que ho demanen i la Diputació es fa càrrec del pressupost necessari per a contractar el personal i adquirir el material ergonòmic adaptat. Enguany 20 municipis ho han demanat i 10 s'han quedat fora per un tema majoritàriament pressupostari. Deixant fora a 10 municipis on els Ajuntaments han fet l'esforç de preparar un local per a donar eixe servei. Dos punts importants que han quedat eclipsats a nivell de titular per la moció i la batalla fictícia i interessada del bilingüisme i la mare que ho ha parit.