03 de mayo de 2018
03.05.2018
La vida en verd

El retorn del crebalòs al territori

La Conselleria de Medi Ambient anuncia que esta primavera arribaràn a la Tinença els dos primers polls de l'espècie

03.05.2018 | 13:00
El retorn del crebalòs al territori

Projecte de reintroducció. La presentació, dirigida als agents socials i ajuntaments de la zona, és el tret de sortida d'un pla a llarg termini que duu gestant-se més de dos anys i que projecta la reintroducció de l'espècie al Parc Natural de la Tinença de Benifassà

La consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, va presentar el cap de setmana passat a Rossell el projecte de reintroducció a les muntanyes de la Tinença de Benifassà d'una espècie tan emblemàtica com el crebalòs (Gypaetus barbatus).

En l'acte es van anunciar les pròximes fites previstes, en especial la futura arribada de dos polls de l'espècie, procedents d'un centre de cria en captivitat. Tal i com indicà la consellera Cebrián, els 'nous veïns' de la Tinença arribaran al parc natural aquesta mateixa primavera. De fet, la responsable de l'administració valenciana indicà que per a la població de la comarca serà com la tornada d'un vell amic que se'n va anar fa molt de temps.

Es tracta de «reforçar el patrimoni cultural i natural, recuperar la memòria duna forma de viure i de fer compatible la natura i l'activitat humana», explicà Cebrián, juntament amb l'alcalde de Rossell, Evaristo Martí. Cebrián parlà de «reconèixer el que tenim i hem tingut per a passar de la perifèria al centre de la conservació de la natura».

Desapareguda de la zona cap a finals del segle XIX, l'espècie era coneguda amb el nom local de crebalòs, paraula que ha deixat rastre toponímic en diversos municipis de la comarca. A hores d'ara, la seua presència en la Península Ibèrica es limita als Pirineus, on hi ha la major població natural d'Europa occidental, a més dels Pics d'Europa i les serres andaluses de Cazorla i Segura, on ha estat reintroduïda en els últims anys. Elena Cebrián ha posat èmfasi en la importància interterritorial que té la introducció del trencalòs en Castelló.

De fet, el projecte de la Tinença ha despertat un gran interès entre els especialistes nacionals i internacionals en l'espècie, atès que l'eventual consolidació d'una població en aquesta zona representaria un pont d'enllaç entre les poblacions pirinenques i andaluses, factor clau per a garantir la supervivència de l'espècie a llarg termini.

Elena Cebrián agraí la col·laboració de totes les entitats implicades en el procés, entre elles el Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient, Governs d'Aragó i Catalunya i Vulture Conservation Fundation. A mes, hi col·laboren Fundació Fundem, Red Elèctrica Española, Electra del Maestrazgo i Aproca.

La consellera destacà també que el projecte, en el qual té un paper especialment rellevant el Parc Natural de la Tinença de Benifassà, no solament ha de contribuir a recuperar un element especialment valuós del nostre patrimoni natural. També pot ser un factor rellevant en un àmbit territorial necessitat d'iniciatives actives de revitalització socioeconòmica i lluita contra el despoblament, per a la qual cosa s'ha compromès a comptar amb ajuntaments i les entitats de la zona.

En l'acte de Rossell es presentaren alguns dels materials de difussió confeccionats per al projecte, com ara pòsters, una maqueta a tamany natural de l'espècie, i un vídeo sobre la reintroducció de l'espècie i els seus objectius


Dos anys de preparatius

El projecte, que ha estat gestant-se des de fa prop de dos anys, va partir de la constatació de la presència històrica de l'espècie en la zona, a partir de la qual es va contactar amb el Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient i els Governs d'Aragó i Catalunya, on viuen les poblacions naturals de l'espècie, i es va encarregar a la Universitat de València un estudi de viabilitat per a la seua reintroducció en el Maestrat.

Acceptada la proposta a nivell estatal, en el marc del Protocol General entre el Ministeri i les comunitats autònomes per a recuperar la distribució històrica d'aquesta espècie, que la Generalitat va subscriure el juny de 2016, es va incorporar al projecte la Vulture Conservation Fundation (VCF), entitat de referència que coordina la recuperació del trencalòs en tota Europa. La VCF facilitarà els primers polls que s'instal·laran en la zona. L'entitat ha mostrat el seu suport al projecte no solament per la rellevància en la connectivitat entre poblacions, sinó també perquè representarà el retorn de l'espècie a la mitja muntanya mediterrània, hàbitat del qual va desaparèixer abans de quedar reclosa en les zones més altes dels Pirineus i els Alps.


La recerca d'un topònim

El biòleg Josep Nebot relata en el bloc La Línea de Wallace la recerca que va escometre en l'any 2014 d'un indret anomenat la Roca del Crebalòs i que està localitzada en el terme municipal de Culla. El mot, relata Nebot, també ha deixat constància en la parla dels municipis dels Ports i de municipis de l'Alt Maestrat com Culla o de l'Alcalatén, com és el cas de Vistabella, on un 'crebalòs' o 'cribalòs' refereix a una persona poc destra per la seua grandària física o «un home de poc enteniment, que no discorre», com apunta Nebot.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

EL HUMOR GRÁFICO DE XIPELL


Playas en la Comunitat Valenciana

Los mejores restaurantes en Valencia

Descubre las playas de Alicante, Castelló y Valencia y el mapa con todas las playas. ¡Vota tu playa favorita, envía fotos de las playas y decide dónde pasar tus días de sol!