Sobre l'escenari despullat, cinc bons actors vestits de carrer, la paraula «ètica» escrita en cinc globus blancs i una llarga pissarra amb el dibuix esquemàtic d'un poble, canalitzacions d'aigua i les instal·lacions d'un balneari i on s'anotaran els resultats de les votacions reals a les quals seran sotmesos els espectadors.
I és que, fidel a l'estil dels darrers espectacles, Rigola no solament trenca la quarta paret, sinó que obvia la seua existència des de bon començament. Arranca l'espectacle amb els cinc intèrprets interpel·lant directament al públic per connectar-hi físicament i fer-lo còmplice del que esdevé a l'escenari, per que jutge els fets que s'exposen i les posicions que defensen els actors-personatges i acabe prenent postura de forma democràtica.
La història original d'Ibsen s'acaba explicant: el doctor del balneari, font principal d'ingressos del poble, denuncia que les aigües termals, contaminades per les residuals, són un problema greu de salut. Les forces vives del poble, l'alcaldessa, germana del metge, o els mitjans de comunicació locals intenten amagar aquesta veritat que va en contra dels interessos generals, tot declarant el doctor , enemic del poble.
Amb l'excusa d'adaptar Ibsen, més d'un segle després de l'obra original, la proposta, que aconseguí omplir el Principal, fa aflorar diversos temes de discussió: des del qüestionament de si una societat ha de regir-se pel criteri del benefici social o els interessos econòmics, passant per la manipulació obscena del poble per part de polítics i mitjans de comunicació que oculten els interessos propis sota el concepte del bé comú o els limitadors de la llibertat d'expressió.
L'espectador haurà de respondre amb el seu vot real davant de diversos dilemes que culminen amb el qüestionament de la pròpia democràcia i el sufragi universal per part d'aquest suposat enemic del poble que posa en una balança la raó front a la majoria estúpida dels votants, als qui hi nega el dret.
Es posa en evidència el risc que la democràcia puga degenerar amb facilitat en demagògia i sobre el preu que ha de pagar qui defensa una veritat molesta front a la majoria.
El subtítol de la versió, Àgora, dona la pista sobre la invitació que la companyia de teatre fa al públic per que s'implique en el dilema entre l'ètica i els interessos, en el conflicte de discernir si hi ha alguna manera de millorar el sistema democràtic en el qual una majoria afirma creure.
Un proposta interessantíssima que aconsegueix un dels objectius que les arts al segle XXI han de tenir, generar reflexió i desassossegar l'espectador.
