Per als que usem i defenem el valencià tots els dies en unes condicions tan adverses com les que tenim en l'actualitat resulten insuportables les murgues sobre el tema de salvapàtries accidentals com el senyor Martín Quirós. L'altre dia, en un exercici de falsificació, demagògia i cinisme majúsculs, pontificava en les planes de Levante-EMV sobre els membres de l'AVL argumentant que «dicen que lo que hablamos es catalán», que haurien de canviar-se el nom per «Academia Valenciana de la Lengua Catalana» i que no vetlen «por el uso normal del valenciano».
En primer lloc, tant ell com els que critiquen la fórmula adoptada per l'AVL per al nom de la llengua, pareix que no hagen llegit les seues definicions. Per activa i per passiva el Diccionari Normatiu Valencià diu que els valencians parlem valencià, és a dir, que la nostra llengua és la llengua valenciana. Ara bé, també diu que compartim esta llengua amb altres pobles, com els catalans o els balears, que l'anomenen «català», sense que això afecte en absolut a la denominació valenciana, en plena consonància amb la nostra història i la nostra identitat.
Sembla que esta idea de llengua compartida per diversos pobles és la que abominen el senyor Quirós i companyia. No tenen cap problema perquè racionalment no n'hi ha a corroborar que el castellà és parlat per 400 milions de persones d'arreu del món, ja siguen espanyols, mexicans o argentins, però són incapaços d'assimilar que el valencià és parlat per 11 milions de persones de l'antiga Corona d'Aragó, ja siguen valencians, catalans, balears o aragonesos. No tenen cap problema a admetre que a Mèxic i Argentina parlen la mateixa llengua que a Espanya perquè una majoria d'espanyols la portaren i la parlen amb unes característiques pròpies per l'aportació d'altres pobles i una evolució històrica distintiva, però són incapaços d'assimilar que a València i Mallorca parlen la mateixa llengua que a Catalunya perquè una majoria de catalans la portaren i la parlen amb unes característiques pròpies per l'aportació d'altres pobles i una evolució històrica distintiva. Encara més, no tenen cap problema a acceptar que hi haja una Real Academia Española, una Academia Mexicana de la Lengua i una Academia Argentina de la Lengua regulant una llengua compartida, però són incapaços d'assimilar que hi haja una Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i una Acadèmia Valenciana de la Llengua fent exactament el mateix.
Òbviament, el problema no és que siguen incapaços d'assimilar-ho, sinó que, conscientment, no volen fer-ho. El seu únic interés respecte al valencià és conflictivitzar-lo, obstaculitzar-lo, arraconar-lo al reducte folklòric. Quin és l'ús que fan de la llengua valenciana? Vetlen per ella com reclamen? La parlen sempre que poden, en tots els contexts? La transmeten als fills? La gasten en els seus escrits laborals o, almenys, personals? Intenten que siga una llengua de futur, en qualsevol àmbit de la societat valenciana? Què caram fa el senyor Quirós defenent-la en castellà? Quina legitimitat pot tindre això? No li fa vergonya? Una persona que és membre del Consell Valencià de Cultura i ni tan sols es digna a escriure en valencià per a parlar del valencià? Li importa gens que l'ús familiar del valencià haja caigut del 60 % al 37 % en els darrers 20 anys, mentre governava el Partit Popular, del qual ell forma part orgullosa? No, evidentment no. L'única pàtria que vol salvar és la del castellà. La pàtria del valencià i la dels valencians ja li van bé com estan: morint-se a poc a poc.
