Tal com -a propòsit de l'epidèmia de pesta que s'esdevingué a l'inici del segle XVI- recordava Enric Juan dies enrere en Levante-EMV, no és la primera vegada que el municipi d'Alaquàs afronta una crisi sanitària tan severa o més com l'actual pel coronavirus. Així, entre les diverses calamitats que recull la nostra història, n'hi ha una de relativament pròxima en el temps que manté notables paral·lelismes amb la provocada per la Covid-19. Es tracta de l'anomenada grip espanyola, que durant els anys 1918 i 1919 ocasionà la defunció de més de 50 milions de persones a tot el món. I de la qual aquest municipi de l'Horta posseeix, almenys, un breu però impagable testimoni escrit.

El trobem a l'obra titulada «Crónica del Asilo del Corazón de María», una espècie de diari que retrata gran part de l'activitat que, de manera quotidiana, portà a terme la comunitat de religioses Oblates d'Alaquàs, des de 1878 (l'any en què s'hi instal·laren) i fins a la Guerra Civil (com a mínim). D'aquesta manera, i encara que actualment no tenim accés a tan important document, al final de la dècada dels anys setanta l'alaquaser Baltasar Escrivà pogué consultar la «Crónica» i, per sort, en transcrigué alguns succints fragments.

Així, en un dels paràgrafs que, fent honor al seu cognom, el jove Baltasar copià es parla de «la peste» de 1918; i s'hi explica que, «a últimos de septiembre y durante el mes de octubre, fueron atacadas gran número de las acogidas de amago de la peste que invadía a la mayor parte de las poblaciones de España, y que se cebó en el reino de Valencia, dándose el caso en nuestro asilo de no asistir a los actos de comunidad y ejercicios de la capilla más que 16 asiladas de las ochenta que componían el número». Poca broma, perquè la dada assenyala que el 80% de les dones que hi havia acollides al convent es varen veure afectades per l'epidèmia. Una proporció que, segurament, era extrapolable a la resta del veïnat alaquaser.

De fet, és quasi segur que la xifra de població infectada degué ser molt elevada, ja que el periòdic La Correspondencia de Valencia del dia 11 d'octubre de 1918 informà que, fins a la jornada anterior, en Alaquàs «han ocurrido ocho defunciones en los días que van del presente mes». La qual cosa significa haver assolit una mitjana d'un mort cada trenta hores... en un municipi que no superava els 3.000 habitants!

Contindrà més referències i detalls al volant d'aquella extensa i letal malaltia la «Crónica» de les Oblates? Segur que sí. I també de moltes altres circumstàncies que varen marcar la nostra història col·lectiva, tal com evidencia l'anàlisi del document que, en 1981, publicà Josep M. Soriano a Quaderns d'Investigació d'Alaquàs. Un excel·lent treball al qual tornarem un altre dia, i que ens confirma en la conveniència de poder accedir a una «Crónica» de gran transcendència per al coneixement del nostre passat col·lectiu.

Mentre esperem que n'arribe l'ocasió, i mentre dure la pandèmia del Coronavirus, no deixeu de cuidar el cos i conrear l'intel·lecte. Per exemple, amb la lectura de la col·lecció de Quaderns d'Investigació, que trobareu online i que vos permetrà prendre consciència de la gran capacitat de superació de les adversitats que demostraren les anteriors generacions.