Allà pel 1960 encetarem la carrera, com diu la cançó veníem d’un silenci, de la història passada no es parlava hi havia por, calia seguir la corrent, i alhora estudiar allò que estava programat per treure al final el títol. Tanmateix el guió a seguir significava enquadrar-nos al el Sindicato Español Universitàrio(SEU), puix al matricular-te ja te feien el carnet corresponent. Rutina, mera rutina... El cas és que una colla de gent, diversa per la seua procedència, coincidirem a les aules amb moltes ganes de saber i conèixer tot allò que ens havien ocultat. Igualment el tema del SEU i de la rutina no ens agradava. La colla que faria possible la revista DIÀLEG va anar formant-se, així al claustre del carrer de la Nau i sota la mirada de l’estàtua del humanista Lluís Vives en cinc anys de carrera férem algunes coses, i, necessariament participarem a les primeres lluites universitàries.

Una de les mancances més visibles del moment era la gran indigència de determinades lectures, la censura del franquisme era manifesta i no trobaves materials per assabentar-te d’ obres i autors importants en temes socials i polítics. Les nostres idees venien a ser més una resposta crítica espontània contra la doctrina oficial del Regim, doncs, no eren quelcom elaborat o format a partir de llibres. Un dia un company de la colla, Enric Solà, va tindre ocasió de llegir un llibre editat a Amèrica del Sud sobre Marx, l’autor era un filòsof francès catòlic, el cas és que havia passat el filtre de la censura i es venia, doncs, a traves d’aquest llibre el nostre company es feu marxista i ens contagià el seu interès pel marxisme. L’Enric, com s’ha fet públic aquestos dies acaba de deixar-nos, les necrològiques que he llegit destaquen la seua tasca com jurista i el seu compromís com valencianista, certament, les seus aportacions han estat remarcables i ha rebut guardons de diverses entitats.

Enric ens va aproximar com he dit a Marx, després, una vegada acabà la carrera, aconseguí una qualificació alta per ser Registrador de la Propietat, i malgrat que el seu ofici, basat en un dret tan burgés com és del de la propietat, continuà essent un poc marxista, un marxista pragmàtic, que des de la seua situació va poder recolzar moltes iniciatives de canvi social i polític, sempre des de la perspectiva de fer país. Al igual que al 1960 va ser coautor dels estatuts de l’Agrupació Democràtica d’Estudiants Valencians (ADEV), anys més tard intervingué en altres instruments jurídics com fou el projecte d’Estatut d’Elx. Ens ha deixat un valencianista d’esquerra i un gran jurista.