Sueca, 28 maig 52

Sr. Emili Beüt.

València

Benvolgut amic: Ahir de matí vaig tenir ocasió de fer una llarga conversa amb tres amics nostres: Valor, Vañó i Matalí (crec que li diuen Matalí, a l’altre: és un d’aquests entusiastes del grup que es reunix al Rat). Vàrem parlar de les coses que cal fer i de les que es poden fer. Tots tres es mostren molt encoratjats i disposts a treballar de veres en qualsevol empresa eficaç, i m’han encomanat, a mi, una miqueta d’il·lusió i esperança. Li dic que me n’han encomanat, que m’han contagiat llur fervor, perquè ja feia temps que jo m’havia resignat a aquesta situació absurda del valencianisme actual, en la que cadascú tendix a fer poc i a no deixar fer res als altres... Doncs bé: aquells amics tenen uns quants projectes que no sé si seran massa realitzables, però que són indiscutiblement mereixedors d’estudi i si és possible d’ajuda. Un d’ells consistix a emprendre una campanya de difusió lingüística i patriòtica, que ben bé podria fer-se junt amb la propaganda del Diccionari. Ells pensaven muntar una exposició semblant a la del Secretariat i exhibir-la per alguns pobles importants del País Valencià. Emparant-se en l’exposició, i com a propaganda de l’Obra, es farien algunes conferències, per l’estil a les que es feren a València. Naturalment, per a això caldria, en primer lloc, el consentiment del Secretariat: ells em recomanaren que m’adreçara a vosté per veure d’aconseguir-lo. En segon lloc, com que l’exposició s’hauria de fer de nou, caldria també una col·laboració econòmica, o més amplament, «material». Si els del Diccionari ens pogueren proporcionar algun mapa, algunes fotos o dibuixos, textos, etc., seria magnífic. Jo no m’atrevixc a esperar una subvenció monetària per part dels del Diccionari, però ¿no es podria intentar? Al capdavall, l’exposició podria aportar alguna subscripció i d’això es beneficiaria l’Obra... En fi: açò és el que hi ha. Jo confie que vosté veurà amb simpatia, com jo m’ho he vist, la iniciativa dels nostres amics; i confie també que farà alguna gestió en el sentit de resoldre’ls les dues dificultats a què em referia. Per la meua part, m’he oferit a fer amb ells i per ells tot allò que jo bonament puga... Naturalment, sóc del parer que aquestes coses s’han de fer amb la major dignitat possible: que si s’organitza una exposició, que siga una exposició tècnicament impecable i al mateix temps atractiva per al públic: és a dir, que siga ben pareguda a la que ens presentaren ací. Els valencianistes podem arriscar-nos a fer qualsevol cosa, llevat del ridícul: açò ja s’ha fet bastant... Bé: supose que vosté està en contacte amb Valor i amb Vañó. Amb ells podrà parlar i precisar més els detalls de tots aquests projectes. Jo solament volia escriure-li per expressar el meu interés personal i la meua adhesió. Supose que els companys de vosté en el Secretariat de València respondran com cal i ajudaran.

Ben cordialment

Joan Fuster

València 26 de febrer del 1953

Sr. Joan Fuster

Sueca

Estimat amic:

Segons us vaig alvançar, el proper diumenge dia 1, Déu volent, aniré a Sueca. Eixiré en l’autobús de les 7 del matí, i no cal us diga quant em plauria tindre la vostra companyia en el passeig que pense fer a l’assut.

Pense que no us ha de vindre gens bé matinar, i per retardar-ho un poc podríem, si us plau, anar a missa junts a la meua arribada.

De totes maneres no hi ha compromís amb mí, i si no us ve bé acompanyar-me, no es preocupeu.

En cas de ploure, suspendria el viatge.

Fins el diumenge, rebeu una forta abraçada del vostre affm. amic,