Una obra tan ambiciosa on el talent narratiu del seu autor no es dosifica era de preveure que donara els seus fruits. I Les quatre vides de l'oncle Antoine, a banda de gaudir d'un bon recorregut comercial, ha proporcionat a Xavier Aliaga un altre guardó: el que recull divendres a l'Octubre-Centre de Cultura Contemporània de València: el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Tan significatiu reconeixement no és nou per a l'escriptor de Xàtiva, que ja l'ha guanyat dues voltes: en 2011 per Vides desafinades i en 2014, en narrativa juvenil, per El meu nom no és Irina. Però aquesta tercera corona que li lliura la gent de l'ofici és molt especial. Tal com ha explicat de manera reiterada, amb aquesta novel·la que, en realitat, aborda uns fets reals protagonitzats per son tio Antoine, germà de son pare, Aliaga s'ha sotmés a un procés d'investigació que, de tan proper, podia esdevenir dolorós. L'obra va alçar el vol amb el Pin i Soler, guardó de narrativa dels XXVII Premis Literaris Ciutat de Tarragona.

«Premis com el Pin i Soler són importants perquè, en aquest cas, ha obert la possibilitat de publicar en una magnífica editorial com Angle, que ha cregut des del principi en el llibre i s'ha bolcat en la seua difusió», explica Aliaga. «Però el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians té un sabor especial», afig. «D'una banda, perquè és un premi a obra publicada; has de competir amb les novel·les dels companys i les companyes que han estat editades l'any anterior. I que un jurat compost precisament per escriptors decidisca que la teua és la millor novel·la en valencià de l'exercici anterior és una satisfacció enorme, que no es pot explicar fàcilment», explica l'autor.

Aliaga recorda que el premi per Vides desafinades, «una novel·la molt important per a mi en el seu moment i que és la que m'ha ajudat definitivament en la meua carrera literària. Però el guardó al llibre de mon tio té un sabor especial: és de molt llarg el llibre més difícil de fer, el que més temps m'ha dut acabar i donar-li la forma que finalment té. És molt gratificant i suposa una recompensa a un esforç molt gran, en competència amb molt bones novel·les. I que se suma a la recepció que està tenint en els lectors, tot i no ser un llibre fàcil de catalogar», argumenta l'escriptor i periodista, també columnista de Levante-EMV.

«Que siga precisament una proposta arriscada també li dóna molt de valor al guardó. No és un premi qualsevol en la meua trajectòria, insistisc, es tracta d'un reconeixement especialment satisfactori. Rebut, a més, per una història familiar, fet en homenatge a mon pare, a mon tio, i a les dues dones d'Antonio, Remedios i Yvette. El premi és per a tots ells», resumeix l'escriptor, qui per portar endavant aquest més que llibre, projecte literari ha begut d'una font principal: els testimonis orals d'aquells que van conéixer l'interessant i enigmàtic personatge que fou Antonio Aliaga.