Llegir, o no llegir: "That is the question"

Per això resulten tan interessants les enquestes i els estudis que es publiquen sobre hàbits de lectura: perquè ens permeten saber, si més no, de quin mal hem de morir. En aquest sentit són summament reveladors els resultats de l’estudi encarregat per la Fundació Full, Fundació pel Llibre i la Lectura, «Hàbits de lectura i compra de llibres a la Comunitat Valenciana 2020», que aporten una radiografia precisa sobre les pràctiques i les tendències de lectura que les valencians i les valencianes declaren haver tingut l’any 2020.

L’informe en qüestió —aquesta n’és una de les curiositats— ofereix dades per a l’optimisme i l’esperança; però alhora, també, ens posa davant d’un espill que reflecteix no poques de les nostres vergonyes i misèries. Per a l’optimisme i l’esperança, per exemple, hi ha l’evolució en el percentatge de valencianes i valencians majors de 14 anys que declaren haver llegit almenys un llibre en l’últim trimestre: si l’any 2010 la xifra se situava en el 59,1%, actualment arriba fins al 69%. Tanmateix, en la part buida del got —la de les vergonyes i les misèries—, s’hi constata que un 31% de la població (quasi una de cada tres persones!) continua sense agafar pràcticament mai un llibre amb les mans: ni tan sols una volta cada tres mesos.

Particularment interessants són, en l’informe de la Fundació Full, les dades relatives a la lectura en valencià. També en aquest vessant detectem xifres ambivalents que, segons com es vulguen interpretar, inviten a la il·lusió o al pessimisme. Pel cantó de la preocupació hi ha els percentatges desoladors dels qui declaren tenir el valencià com a «idioma de lectura habitual en qualsevol mitjà»: en aquest paràmetre es podria dir que les estadístiques han descendit des de la misèria relativa fins a la misèria total i absoluta. És a dir, d’un magre 3,8% l’any 2010 a un encara més esquifit 2,9 %.

Aquest 3,8%, reduït ara al 2,9%, podria fer vindre —certament— ganes de plorar, aïlladament considerat. Però convé saber-lo comprendre degudament, perquè en l’anàlisi del context —parant atenció a la lletra que embolcalla la xifra— trobarem fàcilment la part del got mig ple que sempre és possible de trobar en l’anàlisi de la realitat: la que invita a un optimisme raonable. Cal apreciar, per exemple, que quan es pregunta per l’idioma de l’últim llibre comprat, el valencià constituïa només un 2,6% de les respostes l’any 2009, i ara constitueix ja un 7,2%, que contradiu i desmenteix la referència del 3%. Podríem dir que, a poc a poc, el llibre en valencià està eixint de la indigència comercial. Però hi ha encara una altra informació encara més rellevant, i és que al costat d’aquest pobríssim 2,9% de persones que declaren llegir en valencià «habitualment», es consigna la referència d’un 46,9% d’enquestats que declaren llegir en valencià «habitualment o ocasionalment». La diferència —entre el 2,9% i el 46,9%— és tan substancial que determina la diferència entre el «ser» i el «no ser» d’una llengua, d’una literatura, d’un mercat. És una dada eloqüent, importantíssima, reveladora: amb independència de la freqüència i de la subjectivitat en l’estimació sobre què és ser «lector habitual» i què és ser «lector ocasional», l’informe no deixa de documentar que, ara com ara, llegir en valencià —hi insistisc: si no sempre, almenys ocasionalment— és cosa que sí que fan pràcticament la meitat de les valencianes i els valencians majors de 14 anys.

En aquest ball de xifres sobre els índex de lectura en valencià, no em sembla en absolut un detall menor constatar que hi ha també diferències estadísticament significatives segons l’edat dels enquestats. Perquè aquesta és la qüestió: la gent jove llig més en valencià que la gent gran. Claríssimament, de més a més: en la franja d’edat compresa entre els 14 i els 35 anys, el percentatge de lectors en valencià (habituals o ocasionals) arriba fins al 55,2%; per contra, en la ciutadania de més de 65 anys, la xifra queda relegada al 39,2%. Heus ací on crec que s’hauria de posar l’accent de les polítiques lingüístiques i de foment de la lectura, per tant: en la consolidació, la seducció, la fidelització i l’enamorament d’aquest 55,2% de valencianes i valencians joves, entre 14 i 35 anys, que majoritàriament lligen en valencià —ni que siga ocasionalment—, i que potencialment conformen una gruixuda i esperançadora massa social per a sostenir, en l’avenir, el mercat editorial del llibre en valencià.

Cal tenir en consideració, de més a més, que la lectura en valencià té, com és lògic, importants variacions depenent de la zona geogràfica que vulguem considerar. Així, per exemple, a la zona castellanoparlant, el 46,9% global de lectors en valencià (habituals o ocasionals) descendeix fins al 26,7%, mentre que a la zona d’Alcoi-Gandia, posem per cas, ascendeix fins al 65,1%. I no deixa de ser curiós —per cert— que, al marge de consideracions lingüístiques, aquesta àrea d’Alcoi-Gandia és, precisament, l’espai valencià que ofereix unes xifres millors quant a hàbits lectors: un 70,6% de la ciutadania llig, en aquesta zona, amb independència de l’idioma, almenys un llibre al trimestre: una xifra significativament superior al 63,1% de la «zona castellanoparlant». S’hi podria inferir, així doncs, un fenomen que —em sembla— té la seua importància: i és que allí on més es lligen llibres en valencià coincideix que és, també, en línies generals, on la gent llig més llibres, en termes absoluts. Altrament dit: es percep una correlació directa entre el fet de llegir llibres en valencià i, simplement, el fet de llegir llibres —amb independència de la llengua.

Però, a part de les dades sobre la quantitat de llibres llegits, resulta igualment interessant l’anàlisi sobre les tendències referides a «què llig» el nostre veïnat. Curiosament, entre 2009 i 2020 la lectura de còmics ha davallat d’una manera molt notable: del 16,5% al 9,3%. També el consum de revistes ha baixat molt significativament, del 16,5% al 9,3%. Per contra, pugen espectacularment les lectures de webs, blogs i fòrum digitals, del 20,4% al 59%. I augmenta igualment de manera molt significativa la lectura de textos publicats en xarxes socials: des del 2017 (el primer any de què es disposen dades) fins ara, les lectures en aquest àmbit s’han incrementat des del 42,7% fins al 51,2%. Tanmateix, una de les tendències més rellevants que, amb diferència, crec que aporta l’informe, és la relativa al consum de llibres. El fenomen mereix tota l’atenció, perquè la lectura de llibres, contràriament al que es podria pensar a la vista de la pantallitis galopant que patim, resulta que no solament no ha descendit, sinó que ha augmentat considerablement entre les valencianes i els valencians. Aquesta és, per tant, la gran notícia: la salut del llibre millora. Més encara ara, durant la pandèmia, s’hi constaten increments espectaculars, amb un increment de lectura de llibres des del 54,6% de lectors més o menys regulars en l’any 2009 fins a un molt més estimable 69% l’any 2020. I val a dir que, referint-nos sempre al suport llibresc, la literatura és la matèria clarament dominant: parlant sempre de majors de 14 anys, el 78,8% dels llibres consumits per la població valenciana s’adscriu al camp de la «literatura», amb la distribució següent: 72,6%, novel·la i conte; 3,7%, poesia; 1,3%, assaig; i 1,2%, teatre.

M’hi ratifique: el grau de civilitat d’una determinada comunitat humana —la maduresa democràtica, les garanties de protecció social, el desenvolupament dels serveis públics, la quota de benestar personal i, fins i tot, els més diversos valors de la felicitat, l’alegria i la llibertat— es mesura, millor que amb cap altre indicador, amb els hàbits, els usos i els costums de la lectura. Per això, saber què, qui, com, quan, quant, per què i on llegim resulta decisiu, si més no, per a saber de quin mal hem de morir —o de quin bé podríem guarir. D’un informe com aquest —vull dir— n’haurien de prendre bona nota no solament els responsables polítics del ram, sinó, en general, tots els professionals que, d’una manera o una altra, se senten implicats en la indústria, el mercat, el joc i el plaer de la lectura. La civilitat depén de la lectura. Llegir o no llegir: «That is the question.»