Poc habitual és escoltar a la televisió pública l'ús del terme «les Espanyes», per eixe motiu m'ha sorprés escoltar-lo a la sèrie Carlos I. Es tracta, doncs d'una realitat històrica, ja que durant aquell temps, l'època de la sèrie, no s'havia consumat l'assimilació dels distints territoris segons l'ideari uniformador castellà. He tractat d'informar-me una mica i he trobat un llibre de recent aparició que ens proporciona elements d'aproximació al tema, es tracta de Historia de las Españas, un text escrit per diversos historiadors, alguns d'ells valencians.
Josep Fontana, autor d'un curt i sucós pròleg, remarca com des del poder es fixen les veritats que es deuen ensenyar, s'organitzen commemoracions públiques, es patrocinen investigacions, i, òbviament, es desvirtua la realitat històrica sota el signe de la intransigència i els prejudicis. Recuperem, doncs, unes referències més ajustades al procés de creació de l'estat espanyol, i més quan vivim un moment en el qual el tema del model d'estat està de notòria actualitat. A l'esmentat llibre, el professor Pedro Ruiz assenyala com la paraula Espanya adquireix diversos significats, malgrat que fins i tot, el menys problemàtic faria referència al territori, la història del qual és la narració d' allò que succeí en eixe espai. A més a més, destaca aquest historiador, que al tractar-se'n d'un conjunt d'humans el terme Espanya deixa de tindre un significat merament descriptiu o geogràfic omplint-se de contingut social i polític, és així com hi ha conceptes molts diferents en funció de com es pensa. Dissortadament, els llibres, i més aquells que no responen a la versió central oficial no arriben al gran públic, i em tem que la seua lectura quedarà limitada a la gent amb posició feta. Al meu entendre, el llibre és un material útil, no per refermar posicions, sinó, tot just el contrari: per obrir ponts més enllà dels discursos excloents en especial els que vénen de l'Alt i Pla. Finalment, Ruiz sosté, arreplegant un concepte formulat fa temps per Anselmo Carretero, com al capdavall la idea d'Espanya pensada en termes de «nació de nacions» continua pendent de desenvolupament entre nosaltres.
Ignore si els guionistes de la sèrie televisiva que comentem en són conscients de les implicacions que hom pot treure de l'ús del terme «les Espanyes», i sens dubte si el personal que la veu repararà en un detall tan esporàdic. Anècdotes al marge, he reparat al fet, possiblement eixe interés meu dec atribuir-lo a una especial sensibilitat vers eixa problemàtica. Cal, però, insistir-ne, buscar versions històriques justes, encara que sovint no deixen de representar interessos o apriorismes. Més enllà de reserves o confusions, el debat fet des de la tolerància amb i respecte pot generar ponts d'entesa, i tant de bo que així siga.
