M entre a Madrid l'espectacle polític cada dia que passa es fa més patètic, a València es fa més deliri, potser per la proximitat de les festes falleres, per la molta experiència acumulada, o perquè el sentit del sarcasme i la sàtira forma part del nostre inconscient col·lectiu. Potser per tot un poc.
La bona qüestió és que passe el que passe aquests propers dies entre ses senyories cortesanes, a València s'ensuma l'olor de les traques que, enguany, primer aniversari del «caloret», es presenta amb una espectativa estimulant, o, si es vol, atronadora. I és que el moment s'ho porta i s'ho val. Fa molts anys que a València no sols «no hi havia dos amants com nosaltres» -que diria el poeta-, sinó que no es coneixien tants polítics mereixedors de ser tinguts per ninots. La número u, sense dubte, és i serà Rita Barberà, l'ex de València, perquè en té «genio y figura».
No sé com acabarà la delirant història en la que està clavat el Partit Popular valencià, però a la vista dels fets sabuts, dels que queden per saber i dels que no sabrem mai, rar és qui no mereix el qualificatiu de ninot i de ser cremat, i no indultat, la nit de Sant Josep. Però, com donya Rita, ningú.
Segons la teoria d'un erudit home de falles, aquests monuments al desficaci serien la paròdia que crearen els lliurepensadors redactors de la Pepa, la liberal Constitució que a penes durà dos anys, que celebraven l'abolició de la Santa Inquisició, tribunal expert durant segles en cremar en viu, o en efígie, sodomites, jueus, protestants, heretges?
Els valencians, farts d'anar per la vida «de fracàs en fracàs», a la manera dels boleros caribenys, o cubans, hem decidit que és preferible fer traques en lloc de guerres, que millor cremar ninots que no persones, o fer petar petards que no tirar bombes. I això és un alliberament mental, com una revolució pacífica. Hi ha una frase que diu allò de «la veritat és sempre revolucionària». El que València està vivint ara és una revolució alegre. I aquesta veritat és encara més revolucionària. I més divertida. Per a patètics, ells!
Com seran les falles de València, enguany? Hauran tingut temps i ganes, els artistes fallers, d'artistitzar ninotescament tantes gavines com revolen? Les falles, no ens n'oblidem, manifesten l'esperit lliure i alliberat dels valencians. I enguany, més que mai. Perquè nosaltres, el poble, hem retrobat l'alegria. Aquesta no ens l'havien furtada.
