L´arribada de la primavera ha fet coincidir l´aclaparador desconcert de mortaldats a Brussel·les, amb la imatge del primer ministre d´Itàlia, Matteo Renzi, visitant Tortosa per a acompanyar fugaçment les famílies de les joves estudiants italianes del programa Erasmus, víctimes de l´accident de Freginals, mentre tornaven de viure intensament les meravelles universals de les Falles.
El gran crim de Brussel·les i l´abrupte accident, fa coincidir la valoració de les herències culturals i les ciutats que anomenem Europa, amb la terrible situació de la vida diària i la mobilitat dels seus ciutadans. Ara mateix, des de l´Orient Mitjà, vénen alhora les fulminants agressions al continent i els exiliats abandonats als Balcans, víctimes de la mateixa fúria inscrita en la capital d´Europa.
Mirant des de València el panorama, es pot parlar amb molt de motiu. No menys que d´Erasme, l´humanisme històric d´Europa és creació de l´exiliat valencià Joan Lluís Vives March, nascut d´unes famílies mercantils obligades a abandonar fins i tot els seus cognoms originaris: Abenfaçam i Xaprud.
En els anys de docència a la Universitat de Lovaina, també prop de Brussel·les, Vives solia comentar de matí la Història Natural de Plini, i de vesprada, les Geòrgiques de Virgili. Entre els seus alumnes, n´hi havia personalitats que donarien molt que parlar. Un d´ells, l´infant Carles de Gant, tenia com a preceptor el rector de la mateixa Universitat de Lovaina, Adriaan d´Utrecht Boeyens. Poc després, quan l´infant Carles passà a ser Emperador del Sacre Imperi, Adrià fou regent de Castella, inquisidor i... bisbe de Tortosa. Tot això, abans d´acabar sent el Papa Adrià VI, el darrer papa no italià fins al segle XX. Papa de Roma, capital històrica d´Europa des d´on Renzi havia vingut a Tortosa, la capital de la Diòcesi on jo vaig aprendre el llatí, on estava fins fa poc Castelló de la Plana, ciutat del país de les Falles, separada de la resta d´Europa per boicots com el del corredor mediterrani, on compartim una crònica d´Europa horroritzada.
