Monsieur Joly, en mirar-se la Valencia del 1604, assenyalà que les «cases principals tenen en tots els buits unes reixes de ferro pintat; d´altres tenen gelosies de fusta que s´obrin cap a fora, igual com a Roma». Parla, fins i tot, dels terrats -dels quals diu que són «molt còmodes, tant per a evitar la reverberació del sol, que és molt gran i penetraria a través de les teues, com per a passejar per elles, prenent la fresca a la nit i a la matinada, i inclús de dia, a l´ombra dels emparrats i jardins que tenen els valencians damunt les seues cases, igual que s´esdevé a Gènova».
En aquells espais Joly diu que «les dones estenen... la seua bugada, emmidonen els colls i goles dels vestits, llaven o tinyen de ros o de roig els seus cabells i fan altres mil faenes insignificants». Però, és clar que aquelles descripcions no s´ajustaven a totes les cases i Joly també ho adverteix: hi ha cases «humils», entre les quals inclou els hostals; cases burgeses, de les quals explica que les habitacions es troben al pis superior, mentre que a l´entrada es troba la «taula de dinar i les cadires», i és el lloc on «les dones de condició modesta hi passen tot el dia, treballant i guaitant la gent que passa pel carrer, sense ser elles vistes»; i, finalment, les cases «principals», a les quals dedica major atenció.
Així, d´aquestes cases nobles explica i comenta com és el pati central, descobert i empedrat, on hi ha una «escala recta, sense replà, feta de pedra picada»; hi parla de la «sala», al pis superior, amb «una mena de balcons que sobresurten de la façana com si fossen finestres enreixades», que es troba pavimentada de «rajoles o d´algeps», i on també hi ha una xemeneia, que descriu minuciosament, com també els seus trespols. Després parla dels dormitoris, «foscos i sense xemeneia», amb poca ventilació; i fins i tot dóna dades sobre el mobiliari. No ens descobreix res de nou, Joly, evidentment.
Però no deixa de ser atractiu, per als lectors hodierns, veure com ell ens fa veure els habitatges valencians del seu temps amb uns ulls encuriosits per coses que en els regnícoles del moment no haurien despertat, segurament, cap interés. La visió del viatger retrata, de vegades amb més detall, la realitat d´un país o d´una ciutat, tot i que, també molt sovint, el desconeixement d´aquella realitat li pot jugar males passades i només la relectura des de dins -per dir-ho d'alguna manera- fa el pes exacte a les coses narrades.
