La sequera atmosfèrica és la metàfora precisa de la sequera política. Basca eixuta. La ciutadania perifèrica no és que estiga farta de la incompetència de la classe política estatalista, sinó que l´embafa la parsimònia rajoyista, estant com està més interessada en les vacances «de sol i platja» que no per la incapacitat d´acabar amb el podrimer polític de la palatina cort de Madrid. La calor, ai, augmenta la corrupció d´allò podrit, fent-ne insuportable la pudor, si n´estàs prop. Basca.
Al pepisme l´avalen uns milions de vots i la majoria minoritària de diputats, i ningú no discuteix que haja guanyat totes les últimes eleccions. Però n´hi ha més milions de vots que no volen el PP al govern, per raons que no es poden obviar, ni oblidar cínicament, com si no haguera passat res.
Damunt, per fer pujar més l´acalorat termòmetre d´aquest agost, la justícia ha imputat el partit pepista per haver esborrat les proves del seu finançament en negre de manera ratllada, actuant com a lladres de guant blanc, i essent els causants de la crisi que ha empobrit la gent, excepte aquells que han tingut temps sobrat d´enviar les seues fosques fortunes als paradísos tropicals de torn, assegurant-se el cel per al dia de demà.
¿Per quins motius Rajoy no ajuda el pepisme a renovar-se en el fons i en la forma? Si ell haguera fet el gest de «sacrificarse por el bien de los españoles» hi hauria hagut govern peper en menys temps que canta un gall. El senyoret Rivera li hauria donat els seus vots apostròfics cantant cara al sol si fos menester, i el socialista Sánchez s´hauria tapat el nas i l´hauria investit cantant la Internacional en veu baixa.
¿Per quins motius, però, no ha fet el president en funcions aquest sacrifici? L´han avalat vuit milions de vots, cert; però se´n malfien molts més, dins del parlament i també fora, per bé que ara estiguen refrescant-se a la vora de la mar. Rajoy creu que té la paella pel mànec, i que frig quan vol.
Ha decidit per tant, que era preferible fer vacances a Galícia, i esperar que la pudor del podrimer pepista es convertisca en una pesta, o que escampe en passar les basques d´agost.
O està esperant que les idees dels opositors s´entabollen, com sol passar amb les figues quan la secor ha impedit que maduren dolçament, ai! Tot i això, ja tenim la data d´investidura a la vista. Finalment.
