Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Fidel i Cuba

La mort de Castro m´ha fet recordar un viatge turístic que vaig fer a Cuba el 1983. En aquell temps encara existia la Unió Soviètica i la relació estreta entre ambdós estats, ajudava l´economia cubana a rescabalar-se un poc de l´empobriment que li provocà el dur bloqueig imposat pels EE UU des de 1960.

Recorde aquell viatge com un seguit de flashos. Rememore un home que vivia a una pobra caseta de fusta prop de la mar. El nostre autobús hagué d´aturar-se per no aixafar una processó de carrancs que creuaven la carretera i pujaven per les parets d´aquella caseta. «No son agresivos» deia l´home. I se sentia satisfet: «Antes de la revolución no teníamos ni zapatos. Ahora no hay ningún pobre. Mis tres hijos van a la Universidad al igual que todos los jóvenes cubanos». Un altre record és el de la banda de música de Cárdenas. Havíem anat d´excursió a Varadero però de vegades, alguns eludíem allò programat i ens movíem pel nostre compte. Així és que deixàrem les platges turístiques i pujàrem a una guagua amb destí improvisat. Plovia i aquell bus tenia goteres. I els viatgers reien divertits. Mentre deambulàvem per Cárdenas vam sentir música i anàrem cap al lloc d´on procedia. En assomar-hi el cap, els de dins ens van fer passar. Eren músics que estaven assajant amb una soprano cubana de renom, Pastorita Moré. Ens van dedicar unes peces inclòs el «Valencia» de Padilla. Pastorita portava els cabells amb els «rulos» posats com tantes altres dones que vam vore pels carrers cubans. I recorde La casa de la Trova que hi havia en cada poble, i la gent que escoltava en directe la música cubana que practicaven els aficionats. I recorde una escola de Trinidad on vam arribar seguint unes xiquetes. Demanàrem a la directora si ens podia explicar algunes coses. I ho va fer. En uns cartells hi havia molta presència doctrinària de la revolució i de Fidel. I també molta presència de principis humanístics i morals amb recomanacions per complir-los. Els mateixos principis de què ens van parlar uns metges. Perquè una de les companyes de viatge era oncòloga i va voler visitar un hospital en Santiago. Trigaren un moment a atendre´ns perquè estaven fent la reunió diària d´autoavaluació per analitzar la pròpia pràctica mèdica. Després de la conversa amb aquells metges vam constatar l´aplicació d´una investigació constant, una medicina molt humana i uns sanitaris completament dedicats a la professió, que parlaven de responsabilitat i es mostraven disposats a anar on els necessitaren per ajudar i ensenyar. Ajudar i responsabilitat, són dos paraules que vaig sentir repetidament.

Pense en aquell viatge i recorde gent molt humana, alegre, acollidora i, molt culta.

Compartir el artículo

stats