La literatura de la memòria, i de no ficció, viuen un moment dolç a València; i el viuen en valencià. Alguns poetes l'havien cantada, exaltadament o amargament, i m'apareixen en el record versos lapidaris de Vicent A. Estellés, i de Marc Granell. En prosa, el record se me'n va cap als llibres de Frederic Martí; sense oblidar la monumental història de la ciutat de M. Sanchis Guarner. En narrativa destaquen algunes de les novel·les de Joan F. Mira i, més recentment, la de Francesc Bayarri.
Fa poc m'he llegit tres llibres que, des de visions complementàries, mostren un altre tipus de memòries de la ciutat; es tracta de relats que, des de la proximitat biogràfica o subjectiva, ens mostren una València antiga i actual, però també imaginària. Em referesc a tres llibres d'una mateixa editorial, Drassana, que semblen compartir un mateix projecte literari: la recreació aparaulada de la ciutat com a escenari urbà dels records personals i de la memòria històrica. Els llibres són Ciutat de campanars, de Toni Sabater, València al mar, de Felip Bens, i València no s'acaba mai, de Vicent Baydal.
Sabater convida, amb prosa evocadora, a partir del tòpic element dels campanars, a passejar la ciutat des d'una perspectiva singular, arran de carrer, tot fent, dels barris i places de la ciutat, uns itineraris evocadors de la vitalitat de l'urbs i de la gent. Un llibre que és també una declaració amorosa i un homenatge a la ciutat com a escenari biogràfic. Una visió semblant, però mirant la mar, sempre lluny i a tocar alhora, és la que regala Felip Bens. Una narració, la seua, que contribueix a fer present que València té la mar davant i la mira de cara, com qui es mira a l'espill. Una València que mira la mar a tocar, i que l'autor sent ben seua perquè l'ha viscuda de dins. I just és perquè hi ha la vida viscuda des de dins que el relat es fa compartible.
L'altra proposta, diferent per bé que en la mateixa línia, és la de Vicent Baydal, que fusiona l'erudició històrica amb la memòria urbana. Baydal intenta reconstruir un imaginari col·lectiu que siga capaç de fer de València un escenari d'històries i de memòries col·lectives.
Els relats, en tots els tres casos, van acompanyats de suggerents fotografies evocadores. Fotos que permeten remirar i rellegir la ciutat estimada. Un agradable encert, per tant, aquests llibres de memòries personals i locals. Memorables.
