M are. Empar, filla meua, això no funciona així...
Empar: Mareta, però és que jo sé que puc ser molt bona fallera major infantil. (Es posa dreta.) Mireu, ja sé com s'ha de saludar quan vas per la passarel·la en la presentació. (Fa la salutació amb la maneta.) I tinc el discurs preparat. (Adopta un to molt solemne.) «Estimats fallers i falleres: em fa molta il·lusió ser la fallera major infantil d'enguany, i només vull dir que estes Falles seran molt, però que molt divertides. I vindran molts moros de l'Olleria perquè fem filades per tots els carrers amb Ximo, i l'Ofrena tindrà moltes flors i qui no puga dur flors, que duga el que vullga. Estic molt orgullosa de representar la Comissió perquè...» (Es queda pensativa.) Bé, encara no el tinc acabat del tot, però serà un discurs molt bonic.
Pare: Prou de discursos, Empar... (Un poc emprenyat.) I si et menges el bollit abans que es gele?
Empar: Però mami-mareta... Paret... Vosaltres sempre em dieu que s'ha de lluitar per aconseguir els somnis. (Molt pesarosa.) Això m'ho va ensenyar el iaio Vicent? I sempre em dieu que no oblide què em va ensenyar el iaio...
Mare: Tens raó, filla, però també s'ha de saber quins somnis no poden complir-se. Vinga, va, menja't el bollit. I et done una llesqueta en amb ou de les que han sobrat...
Empar: (Tristona.) És que no tinc gana, mareta... Puc acabar-me el bollit i anar-me'n a la meua habitació?... Crec que he d'estudiar una cosa per a demà.
Pare: Ara no te n'aniràs a parlar amb el iaio Vicent com l'altra nit?
Empar: Tu i la mareta em vau dir que el iaio sempre estaria quan el necessitara, doncs ara el necessite... A vore si vos aclariu quan m'expliqueu les coses, d'acord?
Mare: Empar, això no és forma de contestar!... Acaba't el bollit i vés a la teua habitació... Vinga. Ja t'havia dit la mare este matí que n'hi havia prou amb el tema... No fas cas, filla, no fas cas...
Pare: Vinga, va, Empar... (Molt preocupat.) Demà ho parlem una altra vegada, vols?
Empar: Una altra vegada per a què?... Em deixareu que faça el meu pla?... Eh?...
Mare: Ai, que cabuda que eres!!!
(Empar s'acaba el bollit. S'alça, fa dos besades als Pares i se'n va.)
Pare: Hem de fer alguna cosa... No se li'n va del cap ni amb aigua calenta...
Mare: I què vols que fem?... Encara no hem pagat la furgoneta...
Pare: Xe... Maleïts diners...
Mare: Mira que Empar seria bona fallera major... Tan bona...
(S'alcen de la taula, cadascun arreplega un plat o un got i ixen d'escena -la música d'El Faller/Ximo a ritme més lent, com desmaiat. Entren els Follets i trauen la taula de l'escenari. Estan tristos i van dient: «pobreta, no té vestit, pobreta, no té vestit», com un encanteri, mentre van canviant el fons del decorat, que és el dormitori d'Empar. De sobte, els Follets fan com si tingueren una idea molt bona i es posen molt contents i comencen a ballar per l'escenari.)
(Empar entra a la seua habitació, camina a espaiet, decebuda... Es lleva els monyos de fallera i es queda quieta mirant-los. Seu i trau el quadern on escriu al seu iaio Vicent. Els Follets estan a l'aguait d'Empar . Són els encarregats de vetlar-la quan dorm.)
Empar: (Escriu al diari.) Benvolgut iaio Vicent, dos punts. Tu te'n recordes d'això que et vaig explicar del meu superplà per a ser fallera major infantil?... Doncs, al remat, no sé si podrà ser... La mareta diu que jo sóc molt cabuda, però, i ells, què?... Què són?... Són uns recabuts, que no em deixen que ho intente... Tu sempre em deies que calia intentar dur endavant les idees, que les idees del cap s'havien de traure fora, i posar-los potetes, i bracets, pintar-los ullets i boca, i fer-les caminar perquè tingueren vida... Tu no pots, iaio, ara que se'n van a dormir, parlar amb ells i fer-los una escolteta, i que facen el favor de deixar-me que ho intente?... Per favor, iaio Vicent... Ja sé que tens molta faena fent paelles allí al cel, però parla amb ells, que a tu et faran cas... Perfa, iaio... (Quasi a punt de plorar.) No, no ploricaré... Com tu em deies, segur que demà se m'acut alguna cosa... Bona nit, iaio Vicent. T'estime molt. (Tanca el diari.) Ah... (El torna a obrir.) I que sàpies que ja no faig carasses quan menge bollit i que quasi no menge pastissets d'amagatotis... Però, iaio, si em convida el president de la Falla a berenar xocolate, no li diré que no... Que tu em digueres que havia de ser agraïda. Adéu, iaio... Eres el iaio més guai del món. (Tanca el diari, bota al llit i es posa dreta, botant una miqueta, com un llit elàstic.) Estimats fallers i falleres, n'estic molt orgullosa, de representar la Comissió, perquè... (Dubta.) Perquè per a ser fallera major infantil cal tindre molta il·lusió i moltes ganes de fer coses per a la falla... (Pega un bot a terra.) Com jo!!! (S'emociona amb el discurs.) Falleretes i fallerets, les falles d'enguany seran mooolt guais. Per començar: a la cavalcada no cal que vos gasteu diners en disfresses de lloguer, perquè ens disfressarem tots amb la roba antiga que trobem pels armaris i ho passarem d'allò més bé triant què ens posem. Penseu només a gaudir dels dies de Falles i tindre ganes de treballar al casal... I ajudar el casaler no deixant els gotets de plàstic per tot arreu, i les corfes de cacaus i tramussos dins dels gotets de plàstic, que es tomben i cau tot per terra i després sempre ho agrana el mateix... (En to de reprotxe.) Enguany farem una falla infantil com les que es feien abans de nàixer jo. El tio Alberto m'ha contat que les falles es feien amb els trastos vells que no servien per a res i que els xiquets i les xiquetes ajudaven arreplegant els trastos per les cases, i s'ho passaven rebé... «Una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep»... (Cantusseja El Faller. Torna apujar al llit.) Fallers i falleres: d'ara en avant, les Falles serviran perquè tots els xiquets siguem més feliços. I el casal estarà obert tooot l'any... Això ho mane jo!!! (Riu.) I tots aprendrem a fer filades de Moros i Cristians amb Ximo. (Sona Ximo, volum baixet. Empar fa un badall.) Com a fallera major infantil vostra, vull demanar-vos que penseu només de passar-ho d'allò més rebé i d'ajudar en les despertades i en les cercaviles i l'Ofrena, i... Moltes gràcies a tots. (Cau fulminada de son damunt del llit.) Ufff... Açò de ser fallera major és esgotador.
(Sona Ximo. Van entrant els Follets on està Empar dormint. Duen bunyols, moltes cistelles. I les deixen als peus del llit. De seguida organitzen una filada i desfilen al voltant d'Empar al ritme de Ximo, com si li vetlaren el son. Arranquen un altre «full» de l'escenari i ixen corrents. S'ha fet de dia.)
