No sé si és per culpa de la moció de censura que s'ha presentat aquest dies, amb el resultat que era d'esperar, la calor ambiental s'ha elevat de colp. Encara no hem entrat oficialment en l'estiu, i ja estem parlant de l'acalorada calorassa. Els gurus parlen d'onada de calor i els acòlits, estiguen on estiguen, es posen a suar, sentint una xafogor insuportable. D'això, se'n diu poder de suggestió. O poder de conducció. Si a la calor d'aquests dies se la tracta com una onada, ¿què en direm de les que vindran? Tsunamis de calor? Si la calor arriba fortament en juny, potser l'agost es convertesca en el mes de les pluges torrencials. No ho sé. El clima està tornant-se boig, o està tornant-nos bojos.
Molts han comentat el debat parlamentari d'aquests dies volent desqualificar-lo com un acalorat espectacle de circ. I m'ha vingut al cap que una funció de circ, abans, se solia definir com el més gran espectacle del món, com un espai fantàstic on es podien veure pallassos i domadors de feres, funambulistes i trapecistes arriscant la vida... El circ era un espectacle impossible de comparar a un parlament. Els italians del guirigall en diuen «casino», potser perquè l'aldarull parlamentari es pot convertir en un sorollós diàleg de sords.
M'ha agradat l'espectacle de la moció de censura «podemista», i l'he seguit amb atenció. I m'ha agradat perquè s'han dit idees importants i s'han exposat raonaments no gens habituals. En molts aspectes ha retratat els discursejadors, en el conscient i en l'inconscient. I això ha deixat en evidència a més d'un, orador o piulador.
Que la moció no faria caure el govern ho sabia tothom, però que la funció fora interessant no s'ho esperaven molts. Un espectacle? Cert. Fa temps que la política és això. Si voleu dir-ne un circ o un casino, d'acord. Però també és cert que feia molt que els ciutadans televidents no seguien un debat polític tan il·lustradament alliçonador. Potser els més joves no n'havien seguit mai cap. Jo puc dir que no havia escoltat res de semblant des de fa quaranta anys, quan els joves anàvem als mítings electorals creient que es podia canviar el món, i fer-lo més just, lliure i divers que el que havíem viscut sota la tutela militar del dictador. Qué ha canviat? Digam que novament ha pujat el termòmetre polític. Que el debat ha suposat una refrescant onada contra la corrupta pudor de la calor ambiental.
