Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

4 de juliol

4 de juliol del 2017. 12 hores. Ni el fet que la data coincidisca amb l´Independence day, em distraurà de dir que és l´hora, dia i mes que el 1937 va començar el II Congrés Internacional d´Escriptors en Defensa de la Cultura, al saló de Plens de l´Ajuntament de València, on em trobe ara mateix.

4 de juliol del 1937. 12 hores. Hora, dia, mes i any, en què el President del Consell de Ministres de la República, dirigia les paraules d´inauguració, en un francés afable i universal, en els temps en què la gent escoltava l´oratòria intel·ligent, segons mostra el breu vídeo gravat aquell dia i reproduït ara al mateix lloc.

4 de juliol del 2017. 12 hores passades. Aquelles paraules són l´únic fragment conservat de la veu del doctor i fisiòleg Juan Negrín, segons explica ara mateix la seua néta Carmen Negrín: únic fragment del savi fisiòleg, en la llengua de França, el país on va trobar l´exili i la mort. I conta una anècdota. La jove escriptora alemanya Anne Seghers es trobà aquell dia, ací mateix, un assistent atent i elegant, que li entaulà conversa en alemany, i li contà anècdotes de Berlín on havia estudiat Medicina, i compartí amb ella els gustos diürns i nocturns de l´Europa avantguardista que admirava. «Contenta de saludar-te» -digué la jove Seghers-, i per cert, ¿què fas ací, t´agrada València?" "Ah, perdona! Em dic Juan Negrín, i he vingut perquè m´acaben de nomenar President de la República.

Ací estaven, literats lliures, poques hores després d´haver patit la ciutat un criminal bombardeig. Ací, ara mateix, Ximo Puig, el President de la Generalitat, assegut al costat de Carmen emocionada, li toca el braç afectuosament, i parla per tots d´aquell dia en què València era la turmentada capital del món. La veu li sona també emocionada. ¿Pensa en el germà del seu avi matern, que llegí o es trobà en les trinxeres d´aquells dies algun assistent al Congrés, i que morí a Mauthausen, com una víctima anònima per la Llibertat d´Europa?

¿O era un instant construït pel món sencer, València, la cultura, un temps de temps, una terra on viure i escriure, que Carmen i Ximo, i els seus avis, i tu i jo...? Ara mateix -4 de juliol del 2017. 14 hores-, una merla travessa afuada l´aire del país, fugint de la calor del Planeta, i cantant la columna que havíem, hem de compartir.

Compartir el artículo

stats