Isabel Aparecida Félix (São Paulo, 1961) ha estat uns dies a Manresa convidada per l'associació Araguaia, a la qual agraix el contacte amb gent solidària que, diu, li dóna esperança. De mirada directa i veu dolça, parla amb preocupació del seu país, perquè diu que viu un perillós moment de retrocés. No amaga l'admiració pel bisbe Casaldàliga. Pedagoga, màster i doctora en Ciències de la Religió i especialista en temes de gènere i sexualitat en l'educació i sobre diversitat cultural, actualment és investigadora del Centre d'Estudis Socials de la Universitat de Coïmbra. Va protagonitzar una conferència sobre «Dona i valors. Seguint les causes del bisbe Pere Casaldàliga».
Explique'm este enunciat.
Vivim en un sistema capitalista, patriarcal i colonialista. Jo qüestione el perquè un està pendent de l'altre i no pot viure sense l'altre. Per a estos sistemes, les dones, les dones negres, les dones indígenes, són subhumanes, no gent. En canvi, per al moviment feminista a l'Amèrica Llatina i al món, el valor de la humanitat d'estes dones és fonamental.
I, com fa el feminisme, l'antítesi d'estos sistemes són els valors que promou ell?
Sí, com la igualtat i el respecte entre les persones, la justícia. També són valors cristians defensats pels moviments de dones i per Pere Casaldàliga, donant suport a les causes indígenes, dels agricultors, de les dones indígenes.
És un dels seus referents?
Sí, amb la seua pràctica durant tota la vida que ha viscut a Brasil va trencar amb el model patriarcal i jeràrquic de l'Església catòlica. La seua vida en comunitat, sense títols, sense vestimentes externes. Per a mi és un exemple d'una proposta d'una església més d'iguals, que és un concepte de la teologia feminista que aprecie moltíssim i veig en la seua pràctica. M'agradaria parlar d'un exemple molt concret que va viure una teòloga brasilera, Ivone Gebara, que per a nosaltres és un referent de la teologia feminista. El 1994 va ser silenciada pel Vaticà per oferir una entrevista en un diari molt important del Brasil sobre l'avortament. El que va explicar va ser distorsionat per la periodista com si en fos una defensora. Però, el que volia era defensar les dones pobres que no tenen la possibilitat d'avortar en una clínica i moren per l'avortament clandestí, de manera que a Brasil és un tema de salut pública. Tots els bisbes van deixar de convidar-la per fer xerrades i assessorar les comunitats. L'únic que la va seguir convidant va ser Pere Casaldàliga. Ell és un gran defensor de les lluites de les dones.
Quina és la principal lliçó que n'ha après?
La capacitat que té per reinventar el ser església a partir del cristianisme dels orígens, que era un moviment d'homes i de dones. No només d'homes, com vol la jerarquia de l'Església. Aquesta capacitat que té de reinventar.
I d'avançar-se.
Sí, i com a teòloga i educadora,una cosa que em crida molt l'atenció és com algú que ve d'Europa, del nord, s'inserix dins la cultura indígena i els camperols per aprendre amb, i no per ensenyar de dalt a baix. Algú que va ser capaç de desaprendre el seu saber teològic, els coneixements que portava, per aprendre altres sabers, i que els valora.
Com el definiria?
És un profeta. Algú que denuncia les injustícies, l'opressió patida pel poble considerat no gent, però també capaç d'anunciar l'esperança, que és fonamental.
L'ha pogut conéixer?
Sí. L'he vist dues vegades. És una persona que es fa molt propera a qualsevol que s'hi acosta, És diferent de molts bisbes. Amb ell és molt fàcil de comunicar-se.
Parle'm del seu país. Hi ha aspectes en els quals s'ha avançat, però, com es viu actualment?
Estem vivint un retrocés molt gran. Tant en la qüestió política com en els drets de les dones, de la comunitat LGTB, dels indígenes... Amb els governs de Lula i Dilma s'havia avançat una mica en el tema de la salut i educació i, ara, amb aquest cop que patim, hi ha tot un retrocés en aquestes qüestions. Per tant, vivim un moment de no permetre els retrocessos. Que no ens lleven els drets que hem aconseguit. És un moment molt dur.
