P Mai fins ara hi ha hagut tantes plataformes per a què el públic estiguera informat, però, a més plataformes de comunicació el públic està menys informat?
R La qüestió és que no són plataformes d'informació, les xarxes socials ni són xarxes socials i molt menys mitjans socials. Les xarxes socials són plataformes de captació de dades molt específiques amb les quals es construixen perfils de futurs consumidors o futurs votants. Per tant, estes plataformes no estan interessades ni en què ens connectem més i millor ni tan sols en què ens informem i estiguem al tant del que ocorre o dels debats que manté la societat, el que volen és que estiguem tot el temps produint dades per a elles. Amb la qual cosa els seus algorismes el que fan és prioritzar els pitjors continguts, els que més criden l'atenció, els que més interaccionen entre els usuaris.
P L'escàndol de la filtració de Facebook i la compareixença del seu creador, Mark Zuckerberg, en el Congrés dels Estats Units, van en eixe sentit?
R El cas de Cambridge Analytica el que demostra és que Facebook va servir per a tres coses d'una importància summa en una democràcia: la ingerència russa en les últimes eleccions presidencials dels Estats Units, la campanya de Trump d'un màrqueting en línia molt agressiu i que va desmotivar a votants de Clinton en comptes de convèncer a nous seguidors i va permetre a Trump guanyar les eleccions amb tres milions de vots menys i va pervertir el debat electoral amb notícies falses. Clar, açò mina el que és la sobirania popular i la legitimitat d'unes eleccions. Que la resposta del senyor Mark Zuckerberg fóra demanar perdó i mostrar penediment la compare amb el comportament d'un adolescent que reconeix les seues grans errades, però després, malgrat haver afrontat deu hores d'acarament amb els senadors, va ser incapaç, igual que qualsevol altre adolescent, a comprometre's a prendre mesures concretes per a canviar la seua conducta i el funcionament de la seua plataforma.
Em fa l'efecte que ell i el seu equip jurídic van jugar tot el temps amb el desconeixement tecnològic que existix en la societat, en general, i també en els nostres representants polítics. El caràcter tancat d'una empresa privada amb tanta influència i que, no obstant açò, mai rendix comptes davant ningú, i una cosa molt important, el senyor Zuckerberg coneix l'activitat dels senadors dels Estats Units moltíssim millor que el que ells coneixeran del funcionament de la seua empresa.
Va haver un moment molt destacat de la seua intervenció, quan va ser interpel·lat per un senador que li va dir si podia compartir en públic on havia dormit, l'hotel en el qual havia dormit i els contactes per e-mail que havia mantingut eixe matí. Ell, òbviament, va dir que no estava disposat a desvetlar-ho. Em sembla molt indicatiu de la desigualtat que existix de transparència pel que fa als amos de la comunicació digital, de les grans corporacions digitals, que són les més capitalitzades en borsa, i la capacitat dels poders públics i no diguem de la ciutadania perquè rendisquen comptes de com estan gestionant una informació tan valuosa i amb un caràcter estratègic tan important. No oblidem que estes plataformes no solament arrepleguen dades, també fan experiments amb els usuaris enviant-los aquells missatges que van a circular millor després pels seus canals socials. És a dir, estes empreses el que fan és privatitzar l'opinió pública, gestionar-la i manipular-la per a aconseguir efectes desitjats.
P I després està el «núvol»...
R El més important és que ho fan amb la col·laboració expressa de tots nosaltres. No podem oblidar un tret de la tecnologia digital: tot el que fem amb un ordinador o amb qualsevol dispositiu digital queda registrat. -
P I també comença a existir preocupació en alguns parlaments per les notícies falses que circulen per internet...
R Les notícies falses sempre han ocorregut i en els mitjans tradicionals. Recordem les armes de destrucció massiva de l'Iraq, la Guerra del Golf, les responsabilitats sobre la crisi econòmica, etcètera. Jo preferisc el terme seudocràcia, és a dir, seudo que significa mentida en grec i cràcia que significa poder. Nosaltres hem de ser molt conscients que estem sostenint un règim de mentida i Trump és el millor exemple.
