P El seu nou disc es titula «Diàspora», és a dir, la dispersió d'un poble pel món. És el seu un treball dispers en cinc discos?
R Efectivament. La diàspora és la dispersió del poble jueu una vegada són forçats a exiliar-se de la Península Ibèrica. Els sefardites són els descendents d'aquells jueus. I es dirigeixen a dues zones, principalment: el nord d'Àfrica, molt proper, i on la llengua que ix d'ací segueix evolucionant al costat del castellà; i a l'antic Imperi Otomà, països com Bulgària, els de l'antiga Iugoslàvia, Turquia€ Allí perviuen actives encara algunes d'aquelles comunitats, les que van sobreviure a la Segona Guerra Mundial; segueixen parlant jueu espanyol i mantenen els seus costums. Aquest treball en cinc discos es dirigeix a aquells focus on van tornar a arrelar les comunitats ibèriques.
P Què va suposar el guardó a millor disc europeu de 2017?
R Per a mi és un orgull que un disc de la meua producció siga guardonat com a millor disc europeu de tot l'any. És molt estimable. D'una producció discogràfica, al públic general solament li arriba la música. I és normal. Però en aquest cas les cançons porten darrere un treball de recerca molt intens, que porte fent des de fa trenta anys. Aquest premi és el reconeixement a tot açò. No un premi a la música, sinó al treball de reconstrucció d'una realitat compartida.
P La seua música està molt allunyada dels circuits mainstream. Com és la vida d'un músic dedicat a aquest tipus de música?
R Hi ha un treball molt important de recerca. Per a fer cada disc he hagut de viure temporades llargues en altres llocs, per a entendre la part musical i vivencial de cada tradició. Per a aconseguir que cada peça sone com ha de sonar, i no d'una altra forma. Hi ha també un treball important dia a dia, d'oficina. És la part més dura, burocràtica, però ha d'existir.
P Aquesta pentalogia naix d'un treball de trenta anys de formació i recerca. Diria que és la culminació a una carrera?
R En cert sentit sí que és la culminació d'un projecte que vaig començar fa molt temps. Aquesta pentalogia és un resum dels resultats d'aquell treball. I crec que si he pogut aportar alguna cosa després de tot, és el cantar lletres que més enllà de l'àmbit domèstic no han tingut recorregut. Al llarg de la meua carrera he estat en diversos grups, en solitari, i en tots dos casos he pogut tractar repertori musical sefardita amb moltes formacions de tot el món. Pense que aquest treball aprofita tot açò.
P És molt de temps. Què és el que li ha portat a fer-ho?
R Per a mi, el més important és que són peces que parlen sobre el nostre territori geogràfic. Els sefardites eren jueus valencians que van viure a Xàtiva, Alzira, Dénia€ En els nostres pobles i comarques, i quan es van ser expulsats, es van portar literalment en les seues butxaques els nostres romancers tradicionals. Una part fonamental del nostre treball ha sigut el rescat dels romanços que parlen de València, dels nostres territoris. Un parla sobre la mort del fill del papa Borja, Aleixandre VI, per exemple. I mai s'havia cantat sobre açò. És el valor afegit d'aquest repertori: aquests romanços ací s'han perdut, però allí encara es conserven.
P Més enllà de la creació d'art, inherent a tota producció musical, quin és la seua motivació per a recórrer Europa i Orient Pròxim per a elaborar aquest disc?
R L'interès fonamental per a mi és el de fer un treball ben fet, com crec que s'ha de fer, amb coherència, amb sentit de la responsabilitat. El de deixar una tradició, lliurar tot allò que considerem que ha de perdurar al llarg dels anys i deixar-ho en herència a les generacions que vénen. I aquesta aspiració no s'entén sense que es vaja a cercar i connectar amb aquella música en les seues arrels, on es produeix. D'ací el sentit del viatge, la recerca d'aquelles arrels.
P Com a artista, com s'aconsegueix plasmar en la música tot eixe treball de documentació que ha dut a terme, per a captar així l'essència d'una cultura?
R Un músic pot tenir una partitura davant, i interpretar-la amb perfecció acadèmica absoluta. Darrere d'eixa partitura hi ha un compositor, i un motiu que li va portar a enllaçar unes notes amb unes altres, com el poeta que posa unes paraules al costat d'altres per a crear alguna cosa amb sentit. Darrere de tot està el sentit, una emoció que va fer que el creador s'atrevira a crear. Per a mi, aquest és el punt essencial, que fa que tinga sentit interpretar alguna cosa.
P És una visió molt més transcendental a la qual ens acostuma la música pop...
R En aquest segle que ens ha tocat viure hi ha un enfrontament permanent entre diferents seccions religioses, polítiques€ La gent busca motius per a separar-se, no per a unir-se. Si buscàrem motius per a unir-nos, tots aquells sentiments que fa tremolar a l'ésser humà, que el fa emocionar-se, plorar€ el món canviaria, aniríem en una altra direcció. Cal viure la música. Fer que cada concert no siga solament la lectura d'una partitura, sinó reviure els somnis que van fer que sorgira eixa partitura.
P L'oïent no format en la música històrica, quines diferències pot trobar d'un disc a un altre?
R Bàsicament, que cadascun d'ells està situat en un context geogràfic diferent, cadascun amb uns costums i, per tant, unes músiques diferents. Totes les cançons dels discos han sigut interpretades per artistes que han rebut aquella tradició oral com a herència. Nosaltres vestim eixes lletres amb les músiques i instruments propis de cada regió. I en cada disc col·laboren músics convidats sefardites, originaris d'aquells llocs. Així combinem la nostra aportació amb la seua tradició, en el lloc en el qual no s'ha trencat eixa cadena de transmissió de les lletres.
P Israel està ara mateix en el punt de mira internacional pel que tots sabem. En quina mesura pot afectar a un treball amb música d'arrels jueves?
R Per a mi, en aquest cas la cultura i la política no guarden relació. Fa uns mesos, vaig tenir un sopar a casa d'uns amics als quals conec des de fa 30 anys. Durant la conversa, amb molta prudència, em van preguntar alguna cosa similar: «Conforme estan les coses ara mateix, com fas música dels jueus?». Em va moure alguna cosa per dins. En el meu treball es parla sobre cultura, patrimoni, una història compartida que passa per moments de glòria. Hi ha persones que apartaven les seues diferències en pro d'una causa més noble. En eixa línia, per a mi no té sentit parlar de política en el context de la música que faig. S'ha provat sobradament que, des de sempre, política i religió han creat diferències.
