«Savis de l´horta» és una d´eixes produccions que ens reconcilien amb el món, que fan replantejar-nos el nostre ser fomentant una reflexió profunda al voltant de qui som. Al contrari del que puga pensar la gent, pel seu títol, no és esta una peça que tracta sobre els costums i el treball dels llauradors i llauradores valencians. Perquè, tal i com explica el seu director i productor, David Segarra, «esta és una obra on estos mestres ens ensenyen com som i què és allò veritablement important; qui espere altra cosa s´equivoca», assegura.
«´Savis de l´horta´ se centra més bé en cercar i trobar la bellesa i saviesa que està present en els camperols i camperoles de l´horta valenciana», assegura el propi David. Durant els catorze minuts de documental, els testimonis de quatre «savis» es van intercalant amb imatges espectaculars captades pel mateix director. «Esta obra està feta amb un pressupost mínim però amb el màxim esforç, a l´igual que el treball al camp», afegix.
Este valencià, natural de la capital del cap i casal, és premi Cartelera Turia al mèrit cívic pel treball periodístic i el compromís social. Entre els darrers documentals cal esmentar «Terra de Muixeranga» (2017), «L´Horta de la Punta» (2016) o «La Mola és nostra» (2016), premi al Festival Medi.
David s´ha passat mitja vida viatjant pel món a la recerca de fotografies que tracten de mostrar al públic altres realitats. És per això que en aquesta ocasió ha volgut tornar a un context que ell mateix reconeix com les seues arrels, les arrels del camp. I és que fa vint anys, sent un adolescent pràcticament, va cobrir com a periodista la destrucció de l´horta de Benimaclet, l´horta de la pedania de la Punta, concretament. «Recorde com als de la meua generació ens va causar un gran impacte, perquè era com enfrontar-se amb la civilització».
Gent alegre, forta i culta
Joan «el Ceba», Marcelino, Amparo Nácher i Vicent Martí son els protagonistes d´aquesta història. Per al fotoperiodista valencià, en ells es poden trobar fonamentalment tres trets comuns, com són: l´alegria, la fortalesa i un alt nivell cultural fruit de tota una vida de vivències. «Són persones que continuen tenint a la seua edat eixa curiositat per seguir aprenent i que compten amb una memòria extraordinària», apunta. El treball de David va més enllà dels quatre mesos de rodatge compartint vivències amb la bona gent de la pedania de la Punta. El fotoperiodista troba «fonamental» que com a societat moderna, siguem capaços d´adquirir els ensenyaments de la gent major i assegura que, de no fer-ho, «estem abocats a la desaparició». «He escoltat a gent que pràcticament sentencia el món rural i discrepe rotundament, crec que n´és el futur», comenta, i va més enllà, «la d´esta gent és una saviesa pràctica que servix per a viure».
Este ha sigut per a ell un procés de vint anys descobrint paratges de gran bellesa però amb la ment posada en tornar i dedicar a estos savis l´espai que es mereixen. «Lamentablement la gent del camp ha sigut menyspreada pels de ciutat, encara que estos últims anys s´està veient una major atenció», afirma David, el cual admitix que «se´ls encasella a una tasca agrícola o ramadera quan és obvi que representen més que això».
