Un dels darrers projectes que Joan Fuster no pogué dur a terme a les acaballes de la seua vida, i recorde haver-li-ho sentit comentar personalment, va ser el de redactar la història dels avatars literaris dels valencians al llarg de la història, és a dir, escriure un assaig sobre les aportacions que els valencians havien fet a la història literària universal en qualsevol de les llengües que havien usat els escriptors d'aquest país. Una investigació de conjunt que ningú no ha fet encara, per bé que s'haja avançat en l'estudi parcial de la matèria.
Cert que actualment se'n sap més, si bé continua faltant-nos una visó social del conjunt que explicaria perquè tanta gent és reàcia a la lectura, al marge de la llengua en que aquesta estiga escrita, fins al punt que es pot dir que, fora dels estudiosos del ram, la nostra tradició literària és considerada una tradició d'oblits, o d'ignoràncies, la qual cosa es converteix en un drama o, millor, en una tragèdia col·lectiva. Ja sé que de raons racionals, o desraons irracionals, n'hi ha moltes, però vull imaginar que un equip d'universitaris ben lletrats les podria sistematitzar, si més no pel que respecta al darrer mil·leni.
La idea fusteriana m'ha tornat present fa poc, quan m'he topat amb uns autors, desconeguts de la majoria, les obres dels quals m'han despertat, més que una gran curiositat literària, que sí, una atracció fascinant. M'estic referint al poeta i llatinista Jaume Falcó (València, 1522-Madrid, 1594), un personatge genial del Renaixement, i al savi jesuïta Joan Andrés (Parcent, 1740-Roma, 1817), un il·lustrat eminent, reconegut arreu d'Europa.
Sé que aquests dos autors no són els únics de la llarga nòmina d'escriptors valencians oblidats, però ells són, si més no per a mi, dos dels més singulars. El cas del poeta i matemàtic Falcó, perquè la major part de la seua obra va ser escrita en llatí i tant admirada com maltractada pels seus contemporanis. En el cas de l'erudit i viatger Andrés perque la seua obra mestra Dell'origine, progressi e stato attuale d'ogni letteratura, fou redactada en italià i publicada a Itàlia. Si curioses resulten encara les seues obres, tant o més ho són les seues vides. La de Jaume Falcó, per la seua condició de cavaller de l'orde de Montesa i d'inventor de meravelles. La de Joan Andrés, per la seua condició d'expulsat del seu país per ser jesuïta.
¿Explica això que encara siguen considerats uns proscrits? Potser sí.
