Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista

Diego Orlando: "A Europa sembla que als 50 anys estiguem acabats i és quan podem aportar més»"

Diego Orlando: "A Europa sembla que als 50 anys estiguem acabats i és quan podem aportar més»"

P Ha recreat en fotografia alguns quadres de Goya. Per què Goya?

RPerquè Goya és llum i ombra. L'estudi de la llum i de l'ombra. Per a mi és l'iniciador de l'impressionisme.

P L'exili que va patir Goya era dels de de veres o dels que s'estilen hui?

R És molt dur quan vius en un país i no et queda altra eixida que anar-te'n. A mi em va passar, vivia a Veneçuela i vaig tornar cap aci. Deixar la casa, deixar els amics... em va significar una fugida. Trobe un cert paral·lelisme amb este món obscur d'en Goya.

PEl somni de la raó produix monstres?

REls monstres habiten dins nostre. O siga que és al revés, el que és difícil és treure els monstres de dins nostre en el que dura una vida.

PLi va costar trobar una voluntària per fotografiar La maja desnuda?

RMmm... va ser complicat (riu). La maja desnuda va ser un procés. De fet, el projecte en total m'ha costat tres anys de feina. Pel que fa a La Maja, trobar algú no va ser difícil, hi ha gent que es dedica, el més difícil és recrear exactament aquell moment amb precisió.

P De Goya són també famosos els Caprichos. Quin capritx té ganes de concedir-se?

RM'agradaria anar al Japó i seguir el Camí dels Temples, una mena de Camí de Sant Jaume. Es fa a la primavera, quan florixen els ametllers, i durant el recorregut es visiten cap a 200 temples.

P Eixir d'una ciutat conservadora com Sant Sebastià i recaure a Girona no és eixir del foc i caure a les brases?

R Crec que és això (riallada). La veritat és que vaig vindre pels amics. I va ser una sort, perquè si no haguera vingut, no hauria emprés el camí de la fotografia. Reinventar-se més enllà dels 50 anys, buscar un nou camí, és molt complicat. Potser Girona, la ciutat tancada, l'hivern complicat, l'estiu dur... em va ajudar a centrarme en una cosa que ha reeixit.

PAls 50 encara estem vius?

R Jo era el primer que no creia en mi. No em veia començant a estudiar fotografia, probablement més vell que els mateixos professors. Però vaig viatjar a Nova York i hi vaig vore gent de més de 70 anys triomfant en tota mena de coses. Mentre que a Europa sembla que als 50 estiguem acabats. I no. És ara quan podem aportar més.

Compartir el artículo

stats