Bèlgica celebra a partir d'ahir i fins el diumenge el 90 aniversari del llançament de «Tintín en el país dels soviets», el primer volum d'este famós personatge de còmic belga, amb diversos actes centrats, no obstant açò, en el segon nombre de les aventures del reporter, que es desenvolupa en el Congo.
El principal acte d'ahir va consistir en un debat titulat «El Congo de Tintín», en el qual participaran a Brussel·les personalitats que han estudiat el món de Georges Remi (Hergé), creador del polifacètic personatge. De la mateixa manera, durant el cap de setmana se celebraran dos esdeveniments emmarcats en este aniversari: demà dissabte, en la Galeria Tintín©Hergé de Brussel·les, s'organitzarà una prova sobre el coneixement i les peripècies de Tintín, acompanyat de la presentació de la nova i acolorida edició de «Tintín en el Congo» i la presentació de l'últim llibre de l'expert Philippe Goddin.
En la localitat de Lovaina la Nova, durant la jornada del diumenge, el Museu Hergé mostrarà «per primera vegada i de forma excepcional» una sèrie de planxes originals en blanc i negre d'aqueix segon album al costat de les quals acaben de ser acolorides i retocades, a més de presentar també l'obra de Goddin.
Tintín, el reporter més famós de la història de la narrativa gràfica arriba a esta cita suscitant la mateixa admiració entre estudiosos i artistes de totes les generacions, i la sorpresa entre el públic més jove.
Després de la publicació en color en 2017 del primer volum de la saga, «Tintín en el país dels soviets» -l'únic que no havia sigut reeditat en color fins hui-, l'empresa creada per a protegir i promoure el treball d'Hergé, Moulinsart, ha escollit per a esta ocasió el segon dels àlbums dibuixats pel geni belga.
D'esta manera, el volum de les aventures de Tintín ambientat a Àfrica en l'època colonial ha sigut objecte d'una nova edició, basada en planxes originals completament restaurades i acolorides amb tècniques del segle XXI amb un estil proper al del seu autor.
Una saga que encara veuria nàixer vint-i-dues històries més, fins a 1986, any en el qual va morir l'autor i en el qual Casterman, editorial que posseeix els drets, i la Fundació Hergé, van publicar de forma pòstuma «Tintín i l'Art-Alfa».
En total, 24 àlbums que van suposar el començament d'un estil gràfic i narratiu inèdit fins alehsores, la denominada «línia clara», que causaria tendència i influiria en artistes com Edgar P. Jacobs, François Craenhals o l'espanyol Miguel Calataiud.
A través d'una trajectòria de 54 anys, en les quals va passar del periòdic «Li Petit Vingtième» al diari «Li Soir» durant l'ocupació alemanya a Bèlgica entre 1940 i 1944 i en el posterior setmanari «Tintin», Hergé va aconseguir reflectir en cada volum una part de la història del segle XX, començant la seua publicació en color a partir de 1942 amb el volum «L'estel misteriós».
L'arribada a la lluna
D'esta manera, a través de les seues aventures es poden recórrer esdeveniments que han marcat la història com l'arribada de l'home a la Lluna -avançant-se al propi Neil Armstrong-, passant per l'imperialisme japonés o el colonialisme a Àfrica, constituint així petits volums històrics il·lustrats.
L'univers de Tintín ha aconseguit un èxit sense precedents en el món del còmic, sent font d'inspiració per a nous artistes i donant motiu a l'elaboració de nombrosos documentals i obres escrites. Prova d'açò són els 250 milions d'exemplars venuts i els 120 idiomes en els quals ha sigut traduït a tot el món, traspassant les fronteres del format paper a la gran pantalla de la mà de Steven Spielberg.
A més, ja forma part d'exposicions permanents en grans museus com el Centre Pompidou i el Grand Palais de París i algunes peces de material original han sigut objecte de titulars en nombroses ocasions per la quantia del preu oferit en diferents subhastes.Es culmina així el viatge de nou dècades -des d'aquell 10 de gener de 1929- d'un personatge que mai va identificar la seua edat dins de les vinyetes, i que al costat del seu fidel gos Milú va donar la volta al món acompanyat pels també inoblidables capità Haddock, el professor Tornasol, els detectius Hernández i Fernández i la cantant Blanca Castafiore.
