Pot ser que un superheroi es diga Bartolo?
Si li diu a ell, se li enfadarà, perquè no es considera per a res cap heroi. Sosté que és un metge que esta fent la seua feina al seu lloc, com ha fet tota la vida. I punt. Ell atén tant els ?.??? veins de Lampedusa com els que hi arriben per mar.
I vostè com el considera?
Com una persona extraordinària que fa molt bé la seua feina, i amb una gran humanitat. Tant de bo molts fòrem capacos de fer-ho. El que em va interessar d'ell és aquest punt de vista, d'un fill de pescadors que es va fer metge, va tornar a treballar al seu poble i es troba, cada any, amb tot el que es troba alla.
Com a actor, li ha de ser igual interpretar aquest personatge que en Hitler.
En absolut. Vaig ser jo qui va escollir el tema i el personatge, perque m'interessava. De moment, en Hitler no m'ha interessat mai. És un procés diferent, no es algú que em truque per fer aquest paper, sinò que m'interessa des de l'inici i busque l'equip per fer-ho.
Deduisc certa preocupació pel que està passant al Mediterrani.
Certa no, total. El que està passant al Mediterrani es un holocaust. El que passa és que amb el dels nazis l'excusa de molta gent va ser que no ho sabien. Ara, en canvi, ho sabem tots, i des de fa molt temps.
Per què no els volem?
Per discursos de la por, com això que ens diuen que entren terrorisstes entre ells. Una vegada saps amb detall com és el viatge, i en l'obra s'explica, entens que cap terrorista el faria, per arribar ací.
Per què?
Des que decideixen marxar de casa perquè no poden aguantar més, han d'aconseguir els diners per a un viatge molt car. Després són molts dies de desert, que és més perillós que el mar, fins a arribar a Libia, a uns camps de refugiats on poden passar mesos.
I que no deuen ser còmodes albergs.
Són pitjor que presons, les tortures son habituals. Totes les refugiades que han arribat a Lampedusa i que en Pietro Bartolo ha revisat han sigut violades als camps. Totes.
Però abans d'arribar a Lampedusa, han de travessar el mar.
Exacte. A qui se li acut que un terrorista triarà aquesta manera de viatjar? És gent que fuig de la guerra, de la por... Es com si aci tinguéren atemptats cada dia, cada dia. Acabariem fugint, com ells.
Importaríem a algú?
A vegades els mitjans provoquen un efecte pervers, perquè ens diuen les xifres de refugiats, i, a còpia d'anar sentint xifres, ens anem immunitzant. En Pietro, en canvi, posa noms i cognoms a aquesta gent. Aquesta mirada fa que la gent isca corpresa de l'espectacle. Mitja hora després d'acabar, encara em venen a trobar espectadors amb llàgrimes als ulls i dient nomes 'gràcies, gràcies'.
L'actor també s'emociona?
A mi em passava ja estudiant, preparant l'obra. I cada funció em corpren igual, però hi ha també la part de l'actor que té la sensació d'estar comunicant. És una paradoxa, perquè fer-ho és dur, però a la vegada tens aquest plaer.
Hem oblidat de pressa la nostra història de desgràcies semblants?
Home, i tant. I no només al Mediterrani, a tot el món. Sembla mentida que hi haja governants tan rígids, tan poc sensibles. Hem oblidat que ens hi hem trobat fa pocs anys. I vaja a saber si no ens hi tornarem a trobar.
