El Gran Canó del Colorado, declarat una de les set meravelles naturals del món i conegut per les seues vistes panoràmiques que roben l'alè, es va formar fa milions d'anys, però estos dies, concretament el 26 de febrer, ha complit el seu primer segle com a parc nacional d'Estats Units. Més de sis milions de persones visiten anualment este lloc màgic, inclòs en infinitat de «bucket list», com es coneix en anglés el que algú vol fer o aconseguir abans de morir, i que ha sigut retratat fins a la sacietat i servit per a filmar escenes de films com «Thelma and Louise» o «Grand Canyon», tots dos de 1991.
Visitar el Gran Canó va començar a ser més accessible per a més gent després de la seua declaració com a parc nacional, encara que ja l'any 1905 havia obert les seues portes a un pas de l'enorme hondonada El Tovar, un luxós hotel encara hui en activitat. Esculpit per la llera del riu Colorado durant milions d'anys, el Gran Canó té 446 quilòmetres de llarg, fins a 29 quilòmetres d'ample i una profunditat d'1.600 metres. Les seues enormes parets de color vermellós donen testimoni de la història del món en els últims dos milions d'anys, alguna cosa que es pot apreciar en les diferents capes geològiques visibles.
Va ser declarat Parc Nacional el 26 de Febrer de 1919 per l'aleshores president Woodrow Wilson, la qual cosa va significar major protecció per a preservar el lloc i els animals que habiten en esta regió, alguns d'ells en perill d'extinció. «El Gran Canó és molt més que un tresor d'Arizona», és un «tresor nacional» que atrau a visitants de tot arreu del món, explica el governador de l'estat, Doug Ducey. «En el primer centenari d'haver estat nomenat Parc Nacional, hem d'admirar junts la seua esplendor natural i comprometre'ns a seguir preservant la seua magnificència per a les següents generacions», va indicar Ducey.
La designació de Parc Nacional es va fer en gran part per a protegir el territori de la mineria clandestina i sense cap control que es duia a terme en eixe moment en la regió. La primera civilització que es va assentar a l'entorn del Gran Canó va ser el grup indígena «Poble» entorn de l'any 500. Conreaven cereals, caçaven animals de la regió i es van establir en poblats en cases circulars. La recurrència de la sequera pel que sembla va provocar l'èxode dels «Poble», que van ser substituïts temps després pels ancestres de les actuals tribus que també habiten esta regió com són Havasupai, Hualapai i Navajo.
En 1540 l'espanyol García López Cárdenas, que va ser guiat per indis Hopi, es va convertir en el primer europeu a albirar el Gran Canó. Ho va fer des del mirador hui conegut com Desert View i la trobada amb el gegant rocós va ser narrat pel capità Jaramillo i el cronista Pedro de Sotomayor. «El Gran Canó és una lliçó de vida, quan el veus per primera vegada et confronta amb la grandesa d'este món, del que som hereus i de com de xicotet som els humans», explica Pedro Berruecos Vila, representant de l'Oficina de Turisme de l'Estat d'Arizona.
El lloc oferix als visitants experiències i activitats úniques sense importar que siga de dia o de nit. Una de les atraccions favorites és el mirador «Caminar sobre el cel», una plataforma en forma de ferradura que trau el cap a un dels abismes del Gran Canó, que en eixe punt té 1.200 metres d'altura i el sòl de la qual és transparent.
A la nit, el Gran Canó oferix als visitants l'oportunitat d'admirar el cel i les diferents constel·lacions sense les distorsions que produix la llum artificial. Com a part de la celebració del centenari es dugueren a terme cerimònies on participaren les reserves indígenes, així com celebracions i presentacions on el públic podrà aprendre sobre la història del lloc. «La celebració dels 100 anys és un moment per a reflexionar sobre el passat i inspiració per al futur, honrant a aquells que han nomenat el canó com la seua casa durant milers d'anys», va dir la superintendente del Parc Nacional del Gran Canó, Christine Lehenert.
