Darrerament proliferen articles que neguen que la conquesta d’Amèrica fora un genocidi.
Darrerament prolifera de tot (riu). Convé anar amb cura, perquè de vegades analitzem fets del passat baix l’òptica del segle XXI, i coses que hui ens poden semblar autèntiques barbaritats, no ho eren al XVI.
Com qualificaria el descobriment?
El descobriment va ser un saqueig. A conseqüència del saqueig, van cometre un genocidi. L’objectiu no era el genocidi sinò saquejar, conquerir terres i riqueses per a la corona. Es van fer disbarats i atrocitats, i és una cosa de la qual es parla poc. La història no és cosa de bons i dolents, sinò de fets, i quan hi ha hagut errors, es demanen disculpes i ja està.
Jo, de Quilmes, només sabia que és una cervesa.
Igual que jo, i que el 99 % de la gent. Gràcies a la cervesa vaig anar a parar a la història. Quan encara no tenia fills i podia viatjar, vaig estar més d’un mes per l’Argentina. Parlant de la cervesa, un home ens va explicar que hi ha una ciutat que es diu Quilmes i que el nom venia d’un antic poble.
Què tenia d’especial este poble?
Que es va resistir durant 150 anys a ser conquerit. Són com els Asterix i Obelix de l’Argentina.
L’aldea irreductible.
Sí, però era una ciutat d’uns 40.000 habitants, que era molt en aquell temps.
Com van aconseguir resistir tant temps?
Era una zona bastant inhòspita, amb passos estrets relativament fàcils de defensar. Es van enviar diverses expedicions, però no tenien nassos d’arribar a la gran fortalesa, o quan hi arribaven ja estaven molt desgastats. A més, els quilmes eren guerrers bèsties-bèsties.
Rebèsties, vaja.
No tenien pietat dels invasors, encara que estos aixecaren les mans.
Com va acabar la cosa?
Quan finalment els conqueridors van aconseguir sotmetre’ls, es va decidir fer la ‘naturalitzacio’.
Això què vol dir?
Els van dur en caravana a Buenos Aires, més de 10.000 quilòmetres de trajecte. Molts van morir durant el viatge. ‘Naturalització’ significa traure’ls de la seua terra, ja que van creure que, si els deixaven al territori que coneixien, es tornarien a alçar en armes. I realment així va ser, no es van tornar a alçar.
Fins que els ha aixecat vostè.
Vaig visitar les ruines, que estan en un lloc espectacular. En tornar ací, vaig ensenyar les fotos i poca cosa més. Però al cap del temps, xarrant amb un company argentí, em va dir el que ell sabia. Vaig buscar més pel meu compte, i vaig anar atrapant més detalls, fins a completar una història apassionant.
