Les males llengües ?o els bons analistes polítics? diuen que Susana Díaz, que volia ser l'ama carabassera del socialisme espanyol, ara, està penedida de no haver fet coincidir les eleccions generals i les andaluses, la qual cosa sempre havia aportat molts bons resultats als socialistes. No les va avançar per pura estratègia personal de tornar a presentar batalla per intentar de nou reconquerir el poder que va tenir en el PSOE i que li va durar una rosada, perquè no va saber entendre que fascina molt més la imatge del David amb el cap de Goliat, que no la que ella volia difondre, que era la d'un Goliat amb el cap de David. És a dir, un David decapitat per totes les mòmies del seu partit i els altres grans poders de veritat. Sóc tan viciós de la política que és el que vaig pensar la setmana passada a Roma, quan em vaig acostar als jardins de la Villa Borghese per visitar el David de Caravaggio, després de fer-me un negroni en una oportuna terrassa elevada des d'on podia contemplar la posta de sol darrere la ciutat. Uns dies després, a casa, vaig comprendre també per què alguns s'entesten a jugar amb el llenguatge per negar unes paraules per a unes imatges que tothom ha viscut en directe o les ha vistes, després, en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials. Com que no sedueix un Goliat vencedor, intenten vendre un David malvat i rebel. Parle, és clar, de Catalunya. Tornant, però, a Susana Díaz, deia que la seua jugada era avançar les eleccions, guanyar sola i pactar amb Ciutadans, sense el recolzament de Pedro Sánchez, per després traure-li el braç de la màniga quan tinguera problemes amb els independentistes. La seua aposta, i la d'alguns barons afins, era exportar a tota Espanya la coalició PSOE-Ciutadans buscant el centre, com si no hagueren vist encara que Ciutadans és una taronja podrida més de dreta extrema que el que volen fer creure.
Per això, i amb la mateixa estratègia, el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page ha dit que no haguera avançat les eleccions com ha fet el president Ximo Puig. No és veritat el que diu, que té por que es mesclen els debats i que cal debatre amb els altres candidats que s'hi presenten i no amb Quim Torra. Ho diu un que sempre té els catalans en la boca. El que no li agrada a García-Page és que Ximo Puig no compartisca ja l'estratègia de buscar un centre on no n'hi ha per desplaçar Pedro Sánchez. Ximo Puig pensa que, si no canvien molt les coses, no té res a pactar amb Toni Cantó i que no tindrà altre remei que assegurar la majoria d'esquerres, però, si pot, amb millor posició socialista. Tenen raó els de Compromís: Ximo Puig ha actuat tal i com creu que li convé a ell i al PSPV. Exactament com hagueren fets tots els altres del govern i de fora del govern, si hagueren pogut.
