Suscríbete BLACK WEEK

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Testimoni

Josep Pla i l'Europa de la Guerra

L'escriptor va plasmar la preocupació que li va generar la i Guerra Mundial i va percebre el dramatisme d'uns fets que van marcar les dècades següents

Josep Pla i  l'Europa de la Guerra

Josep Pla i l'Europa de la Guerra

Mig Europa cau, com un edifici que s'esfondra». Esta anotació del 5 de novembre del 1918 que Josep Pla va incloure al dietari «El quadern gris» testimonia el sentiment que va aclaparar l'escriptor de Palafrugell a la fi de la Primera Guerra Mundial. Un conflicte d'abast continental que, malgrat la neutralitat d'Espanya, va viure intensament com molts altres intel·lectuals, que es van repartir entre les fílies aliades i les germàniques. De les tres primeres paraules de la frase esmentada a l'inici, se'n va fer el títol d'una exposició sobre les impressions planianes de la Gran Guerra que, després d'estrenar-se a la Fundació Pla de Palafrugell l'any 2017, arriba ara al Palau Robert de Barcelona, on podrà ser visitada fins el proper 31 de març.

Des d' «El quadern gris» fins a altres textos i retrats literaris que va escriure en aquells anys, Pla mostra com va viure la guerra en aquella Barcelona efervescent en la qual es va coure la seva vocació per a l'escriptura. La mostra s'estructura en sis àmbits que donen testimoni de diferents repercussions i vivències que la guerra va tindre al país a partir de la mirada de l'autor. Parlant de Santiago Rusiñol, per exemple, Pla va escriure, dins de Tres artistes, que durant el conflicte «patí en les seves fibres més íntimes [...]. Estimava intensament França. Adorava París. La seva llengua de cultura fou la francesa. Quan es produí la invasió i la guerra, el seu disgust fou immens».

Eufòria per la victòria aliada

El final de la guerra amb la victòria dels aliats va ser rebut amb celebracions diverses. Arreu del país, el resultat del conflicte va provocar un sentiment d'eufòria i en diverses poblacions es van dedicar carrers i places als símbols aliats. Josep Pla va començar a viatjar per Europa com a corresponsal de premsa poc després de la signatura del tractat de Versalles, que tancava la guerra. Aleshores, ningú podia imaginar que al cap de vint anys el continent sencer esclataria en flames amb una contesa bèl·lica encara més mortífera que la del 1914-1918.

L'escriptor va ser testimoni de les gestions de la Societat de Nacions, la fi de l'ocupació de Renània i la recomposició del tauler europeu, entre altres qüestions. Per a Pla, la Gran Guerra va ser un esdeveniment d'un calibre tan important que va aparéixer contínuament al llarg de la seua obra. Fins al punt que n'hi ha referències en tots els volums de la seua obra completa excepte a «Els pagesos».

De fet, tota la premsa havia alimentat durant la guerra l'interès de la població per estar informada de tot allò que anava passant al camp de batalla. El periodisme, en este cas a Catalunya, es va modernitzar i l'opinió dels intel·lectuals va ser cobejada per mitjans d'un i altre signe. La premsa va fer un esforç per estar a l'alçada del moment que es vivia i les pàgines dels diaris es van omplir per donar testimoni vivencial del que significava el conflicte que estava dessagnant Europa. També van aparèixer revistes que es van posicionar a favor d'un i altre bàndol com Germània i Ibèria.

A més, escriptors com Josep Pla i Eugeni d'Ors van mostrar interés per donar la seva opinió i el seu punt de vista. Santiago Rusiñol, per exemple, va publicar una sèrie d'articles de to irònic -«Espurnes de la guerra»- a L'Esquella de la Torratxa, on va escriure les impressions d'un viatge que havia fet al front de guerra a Itàlia.

Encara que l'exposició també recorda que el front de la guerra no quedava gens lluny, alguna vegada fins i tot massa prop de Josep Pla . El 1918 el vaixell francès Provence, va ser torpedinat la nit del ?? 'abril per un submarí alemany davant la costa de Palamós. Un altre cas va ser el naufragi del mercant italià Palermo, que el desembre del 1916 també va ser abatut per un submarí alemany quan duia un carregament de 1.200 cavalls a bord. L'Ajuntament de Palafrugell va ajudar les víctimes i Josep Pla va convertir el record en una narració, «Un de Begur», que es va publicar el 1949 al llibre «Coses vistes».

El 1954, l'empresa italiana Venturi va intentar reflotar el casc del Palermo i va demanar ajuda a Josep Pla, tot i que l'aventura no va arribar a bon port perquè tot indicava que el naufragi va tenir lloc dins la jurisdicció espanyola.

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats