L'habitació 511 de l'hotel Ambos Mundos de l'Havana Vella ha quedat com a testimoni de l'estada d'Ernest Hemingway, però poc es coneix fora de Cuba dels seus dies en este establiment regentat pel gallec Manolo Asper, que va arribar a ser gran amic i home de confiança de l'escriptor. Els anys en què el premi Nobel es va allotjar en el petit hotel familiar han quedat relegats a un segon pla, a l'ombra de l'atractiu misticisme de Finca Vigía -la mansió als afores de la capital on Hemingway (1899-1961) va passar els seus últims 20 anys-, un fet que un dels nebots de Asper espera canviar prompte.
«Jo no vaig entrar en esta investigació perquè era un addicte a Hemingway. Vaig entrar perquè era l'hotel de la meua família i perquè el meu pare va viure en ell», va explicar el periodista espanyol Pablo López, que ha dedicat quasi dos anys a recopilar documents i testimonies sobre este període, emmarcat en la dècada de 1930.
López, qui acaba de tornar a l'Havana per a participar en el col·loqui dedicat a l'autor de «El Vell i el Mar», va explicar que durant la seua estada en el Ambos Mundos, Hemingway va escriure obres com «Tener o no tener» (1937), «Verdes colinas de Àfrica» (1935) i diversos articles per a la revista Esquire».
En «Marlin off the Morro. A Cuban Letter», publicada per Esquire en 1933, Hemingway narra magistralment el seu dia, començant amb la vista des de la seua habitació preferida del Ambos Mundos, des de la qual es pot veure, «al nord, sobre la vella catedral, l'entrada del port, i el mar, i cap a l'est a la península de Casablanca».
«El que no se sabia era l'amistat que realment va haver-hi entre Hemingway i Manolo Asper. No sé per què motius, però ha passat a l'ombra d'altres esdeveniments i altres amistats», reflexiona López, que simplifica els complicats graus de parentiu -Manolo Asper és cosí del seu pare- i anomena oncle a l'emprenedor gallec.
Va ser una anècdota, descoberta en una de les cartes del nord-americà al seu editor, Max Perkins, conservada en la biblioteca John F. Kennedy de Boston, la que va portar a López a interessar-se encara més en este tros d'història familiar, una investigació avançada que no sap encara si resultarà en un llibre o un documental.
«És una carta molt simpàtica de l'any 1940 on el primer que fa (Hemingway) és dir-li (a Perkins) 'ací està la carta de ressaca dels diumenges' (...) i el següent que fa és demanar-li un xec d'1.500 dòlars a nom de Manolo Asper», compte.
Malgrat el núvol de vodka, vi i daiquiris, el premi Nobel no dubta a assegurar-li a Perkins que Asper és una «persona molt important per a ell, molt amic seu» i que vol ajudar-ho a comprar uns camions a Estats Units per a enviar a Espanya, operació que des de Cuba eixiria molt més cara.
Hemingway assegura que «està encantat de fer-li eixe favor» a Asper, que «ja li'l va fer l'any anterior, però que esta vegada no té diners en el banc» i li demana que li envie un avançament del llibre que està escrivint «directament a nom de Manolo Asper».
«L'anècdota és bonica, perquè, entre altres coses demostra la confiança que hi havia entre els dos, i perquè eixos camions, comprats amb les bestretes de 'Per qui dobleguen les campanes', els va manejar el meu pare, que es va morir sense tindre ni idea d'açò», s'emociona López.
Naturals de Chantada, a Lugo (Galícia), la família de Manuel Asper emigrà a Cuba a inicis del segle XX i com milers d'espanyols en l'illa s'encarreguen de regentar diversos negocis. En 1924 «u dels fills munta l'hotel i al poc temps apareix Hemingway», compte López.
El Ambos Mundos, situat en la intersecció dels populars carrers Bisbe i Mercaders de l'Havana Vella, tenia una ubicació privilegiada, a uns metres del port i en el centre de l'activitat econòmica en la capital. Per a Hemingway tenia altres avantatges: estava molt prop del Floridita, La Bodeguita del Medio i el Sloppy Joe's, els seus bars habituals, i del moll on tenia el seu vaixell, en el qual eixia a pescar quasi diàriament.
La seua habitació preferida, la 511, aïllada de l'enrenou quotidià, amb vista al mar i perfecta per a escriure, funciona com un petit museu des de 1997 en l'establiment, que ha vist millors èpoques i hui funciona administrat pel grup hoteler militar Gaviota.
