De la festivitat dels sants Abdó i Senén -patrons dels llauradors, més coneguts com els Sants de la Pedra- que se celebrava fa més de vuitanta anys a Alaquàs, actualment tan sols se'n conserva un record molt vague, entre les persones de major edat, i un parell de notícies periodístiques que aparegueren a la premsa diària de principis del segle XX, a més d'una bellíssima estampa que fou editada en 1919, ara fa exactament cent anys.
D'aquesta manera tenim constància que, al temple de la parròquia de l'Assumpció, els Sants de la Pedra es veneraven a la capella que actualment ocupa sant Rafael. I que la festa en honor seu se celebrava durant el darrer cap de setmana de juliol i estava presidida per tres tipus d'actes: religiosos, musicals i pirotècnics. Quan degué quedar interrompuda aquella festivitat? Doncs, molt probablement amb l'inici de la Guerra Civil. Així ho assenyalen dues circumstàncies: que durant la contesa bèl·lica varen ser destruïdes totes les imatges religioses de la localitat; i que el Pla Triennal d'Alaquàs per a 1953-1955 informa que s'havien «reconstruido todas las imágenes que había en la parroquia, excepto la de San Hipólito y los Santos Abdón y Senén».
D'una altra banda, i pel que fa als testimonis documentals que han pervingut, tenim notícia que el programa de festes de 1906 en honor dels Sants de la Pedra inclogué: «entrà de la murta, en la que irán los clavarios vestidos a la antigua usanza acompañados de la música Primitiva», passacarrer i «serenata por la banda del Centro Musical, dirigida por D. Francisco Forment Martí, interpretando selectas composiciones». L'endemà, a l'alba, «vuelo general de campanas y disparo de morteretes», nou passacarrer i «solemne función religiosa», en la qual ocupà «la Sagrada Cátedra el P. Oliver, S. J.». Finalment, de vesprada, «serenata por la música Primitiva»; i de nit, processó «que recorrerá la carrera de costumbre» i «un bonito castillo de fuegos artificiales [que] dará remate a tan suntuosas fiestas».
Així mateix, sabem que en 1916 la festa incorporà enramà de murtra, repartiment de «la cera para la procesión del domingo» i «una buena mascletà», que fou disparada «a la caída de la tarde». I que el darrer dia s'inicià amb una «sonora despertà» i continuà amb missa cantada: «a mediodía los estruendos de una grandiosa mascletà hicieron las delicias del pueblo»; i, de vesprada, abans de la processó, «los incansables clavarios organizaron una brillante cabalgata». Pel que fa al número i la identitat del clavaris, sabem que en 1916 en varen ser tres: Tomàs Luna, Jesús Ros i Joan Lerma; i en 1919 -d'aquell any només conservem l'estampa al·ludida-, dos: Josep Sena i Francesc Sena.
Finalment, cal apuntar que el motiu pel qual no es varen refer les imatges dels sants Abdó i Senén amb posterioritat a 1939, tal com hauria sigut lògic, ha d'estar relacionat amb el fet que, per aquells temps, els Sants de la Pedra ja havien sigut desplaçats per Sant Isidre «el Llaurador». Cosa que, sens dubte, comportà que els alaquasers abandonaren progressivament la devoció als dos simpàtics prínceps d'origen persa que, tal com bromejava Joan Fuster, presenten una aparença a mig camí entre la sota de bastos i la d'espases.
