Hi ha més d'una raó que explica per què Juan Sant Sebastià Elcano seguix sent un desconegut en quasi tot el planeta com un dels grans protagonistes de la primera circumnavegació a la terra. Una de les principals és que la impremta, la gran xarxa social d'aleshores, no va explicar res d'ell a la resta del món. Este guipuscoà, nascut en Getaria en 1486, fill d'una família adinerada de nou germans, no havia gaudit d'honors en la cort de Carlos I abans de sumar-se a l'expedició comandada pel portuguès Fernando de Magallanes.
Va ser un mariner que va prestar serveis a la monarquia, però no existix cap evidència de la seua participació, com s'ha arribat a dir, en campanyes importants com la presa d'Orà, segons explica l'historiador Xabier Alberdi, director del Museu Marítim de Sant Sebastià i doctor en Història Moderna per la Universitat del País Basc.
Se sap que va tindre fills amb dues dones, però que mai va arribar a casar-se, i que va posseir un vaixell de 200 tonells, que va acabar lliurant per a saldar el deute adquirit amb uns banquers saboians que li havien prestat els diners per a avituallar-lo. No va arribar a temps la remuneració que esperava de la Corona per haver posat l'embarcació al seu servei.
Existia una llei a Espanya que prohibia vendre vaixells a estrangers, però Alberdi sosté que, a part de que eren pràctiques habituals que l'Estat no podia controlar, mai va pesar una denúncia sobre Elcano sobre este tema i que, d'haver existit, tampoc està clar que si escau s'haguera considerat una venda.
Creu que este aspecte de la seua biografia «s'ha magnificat» i rebutja que la seua incorporació a l'aventura empresa per Magallanes fora, segons una versió molt estesa, en condició de proscrit de la justícia a causa d'eixa operació per a resoldre la seua hipoteca. Destaca el fet que se li contractara entre els alts oficials de l'expedició, com maestre de la Concepció, una de les cinc naus que van partir el 10 d'agost 1519 de Sevilla amb la intenció d'obrir una ruta especiera espanyola a través del Pacífic.
Elcano era el màxim expert en qüestions de navegació que anava a bord del vaixell, ja que la faceta del seu capità era militar. L'únic que atenia als dos àmbits en la missió, amb rang de capità general, era Magallanes.
I si Magallanes es va enfrontar a allò desconegut en creuar el Pacífic per a arribar a les Moluques, Elcano va fer el mateix en tornar amb la nau Victòria a Espanya a través de l'Índic, per a evitar la costa i així el conflicte amb els portuguesos, a els quals pertanyien eixos mars en virtut del Tractat de Tordesillas.
El marí de Getaria va navegar «contra natura» per una ruta que encara hui seguix sent molt poc freqüentada per la seua complexitat, perquè s'aconseguixen latituds molt meridionals on predominen els vents contraris al rumb, assenyala Alberdi.
«El que va fer va ser increïble. El símil més encertat seria com navegar pel desert. Els marins actuals se seguixen meravellant d'açò», subratlla l'historiador basc. Alberdi diu que ja es comença a reconèixer la gesta de Elcano, que estem en un moment «de revisar» els papers exercits pels protagonistes de l'expedició. Perquè fins ara, la labor del navegant de Getaria no ha tingut amb prou faenes reconeixement internacional.
Entre els 18 supervivents de la Victòria que van arribar a Sanlúcar de Barrameda al setembre de 1522 estava l'italià Antonio Pigafetta, cronista d'eixa volta al món que en el seu text no va dedicar ni una sola línia a Juan Sebastián Elcano.
Bé fora de forma deliberada o perquè el manuscrit va ser expurgat quan va estar en mans del rei francés, el cas és que eixa crònica que va aconseguir difusió internacional gràcies a la impremta, «i més a Itàlia que era la gran irradiadora del Renaixement», va deixar de costat al marí basc, afirma l'historiador.
En el segle XIX, quan va sorgir la història com a ciència social i cada Estat nació «va cantar les seues glòries passades», Espanya va tenir l'oportunitat de construir «un discurs paral·lel al que internacionalment estava vigent des del segle XVI», però no ho va fer.
Va acceptar la versió imperant i Elcano va quedar com una figura «de segon ordre», per la qual cosa la història que parla de Magallanes com l'únic heroi de la gesta «va seguir imbatida i eixa és la situació que hem heretat», afig Alberdi. Pigafetta va saber vendre's, va recórrer diferents corts europees per a fer-se valdre com el primer home que havia donat al volta al món.Elcano no va saber o no va voler.
