Muixeranga de Sueca: «Un dels grans reptes és autogestionar-nos i no dependre de grans ingressos»

La Muixeranga de Sueca celebrarà la Nit de Nadal a la plaça de Sant Pere, el seu 19é aniversari, però abans, la colla suecana celebra l’assemblea anual on es voten la Junta directiva i l’Àrea Tècnica. Andrea Oller, qui ha estat reelegida com a presidenta, compta al seu costat amb membres de l’antiga junta, però han augmentat en dues persones el nombre d’integrants d’aquesta. Parlem amb Andrea i els membres de la nova Àrea Tècnica. 

Què li va fer acceptar aquest càrrec ja fa sis anys?

Maria era la presidenta en aquell moment, portava prou anys, s’ho volia deixar i la colla no era tan nombrosa com ara i va pensar que jo podria agafar el relleu. La veritat, no sabia on em clavava, però el fet de tenir un equip de junta ja experimentat amb mi, em va facilitar les coses. No m’arrepentisc d’haver-me deixat embolicar.

Quins reptes o futurs projectes volen portar endavant com a junta en un futur pròxim?

Amb el panorama polític que tenim actualment, un dels grans reptes és el d’autogestionar-nos i no dependre de grans ingressos per a poder realitzar la nostra activitat i poder continuar creixent com a colla. Qui sap si en un futur arribem a tindre el tan desitjat local d’assaig o bé poder fer una trobada a Sueca de forma més freqüent.

Quant a l’Àrea Tècnica, la colla havia comptat fins ara amb la figura del mestre o de la mestra, que ara desapareix, serà una «funció horitzontal» que desenvoluparan al seu capdavant Sarai Pérez i Àlex Soler, dues persones joves. Per què aquest canvi?

Sarai: Àlex i jo ja estàvem a l’equip tècnic a la candidatura anterior, treballem molt bé conjuntament i ens va funcionar per tirar les actuacions endavant. No tenim interés en tindre un càrrec superior respecte a l’altre. Aquesta és la nostra manera de fer, sense jerarquies, com hauria de ser en altres organitzacions, per a evitar conflictes de poder.

Què és el que més us agrada del vostre càrrec?

Sarai: A mi el que més m’agrada és pensar idees noves, compartir-les amb Àlex, buscar la posició adequada de cada persona i, després, veure el fruit a les actuacions.

Àlex: Personalment, m’agrada veure com la colla es consolida i com anem ampliant el ventall de figures i posicions amb gent variada, que tots participen dins de les seues capacitats. Però sobretot tota la feina prèvia a una actuació: els assajos, les reunions de l’equip tècnic, completar els croquis...

Quines responsabilitats tenen com a Àrea Tècnica?

Sarai: La responsabilitat principal és la d’ensenyar a la colla tot el que té a veure en qüestions tècniques a l’hora de fer figures, explicar cada posició a les persones noves, els passos a la xicalla... També la de preparar cada assaig i actuació. Tenim un drive amb els croquis que fem a cada actuació i quan estan preparats, els enviem a tota la colla abans l’actuació.

Àlex: La més important a parer meu, és garantir que les figures es munten amb total seguretat. I la de treballar la «psicologia» de la colla, sobretot de la xicalla, s’ha de fer entendre als més menuts que no sempre podran pujar a les figures.

Tenen algunes metes o reptes que esperen aconseguir en aquesta etapa nova?

Sarai: L’objectiu principal, és continuar realitzant tot el repertori de figures de 3 i de 4 que hem aconseguit fer en els últims dos anys. A més, intentar rodar les posicions entre les integrants de la colla dintre de les possibilitats de cadascú. Últimament, membres de la colla s’han il·lusionat en assolir una figura de 5. Per ara, està complicat, però si la colla segueix creixent, qui sap si en un futur pròxim la podrem fer. Necessitem que s’implique tota la colla i que assistisquen als assajos.

Àlex: També ens agradaria poder comptar amb més bases per tal de no cansar els que tenim i fer canvis.

Esperem el dia 24 per bufar les espelmes i que es puguen complir els desitjos.