La formació de Xeraco de Vercher, Canari i Ricardet va arribar a la final disputada al mateix trinquet de la localitat de la Safor sabent que les seues opcions de victòria passaven per continuar sent un equip i que les tres línies explotaren les seues virtuts. Per al conjunt del Genovés estava clar que el títol estava més en les mans de Tonet IV, amb l’afegit del bon acompanyament de Vicent i José, que és com havien funcionat durant tota la competició. La victòria va ser per als de casa perquè van estar capaços d’executar millor el guió establert i es van proclamar campions pel resultat de 25-15.

Efectivament, Vercher va ser la punta de llança des del dau. Solament amb el traure va guanyar mitja partida, bé pels quinzes directes, que van ser molts, o perquè les restades dels contraris no van evitar deixar rematades clares a les línies capdavanteres. Esment especial mereixen les dues tretes de l’últim joc per a tombar sengles vals dels contraris quan pitjor ho estava passant l’equip de Xeraco. A més a més, Vercher es va mostrar fort i segur al rest per a tornar les poques pilotes que Canari i Ricardet van deixar passar.

En el mig, l’exhibició de Canari per a cobrir la muralla va ser un espectacle. Està clar que per a guanyar una partida cal fer quinzes, però evitar-los també atorga victòries i el mitger va ser un autèntic colós parant pilotes. No solament això, des del rest va sumar un bon grapat de quinzes amb pilotades ajustades a la llotgeta, on podria encarar-se amb els ulls tancats per tractar-se del seu trinquet.

Però, per a definició la de Ricardet, que no va perdonar cap de les pilotes que sobretot Vercher li va deixar en safata. El punter sempre va trobar el forat on no podien arribar els altres o senzillament va ajustar a l’escala i la paret de manera que tornar-la era missió impossible.

En la formació derrotada, Tonet IV no va ser el jugador intractable que acostuma, però no per ell sinó perquè els ara ja campions van saber llevar-li la pilota. Encara així, el número u feia por cada vegada que descarregava la seua electricitat a la dels huit gallons.

Pel que fa als debutants en la Lliga i en la final, Vicent va traure molt, com s’esperava i calia en un trinquet tan ràpid, però va estar un punt per davall de Vercher o es va trobar amb la mà de l’especialista Canari. Així i tot va ratllar al nivell que requereix una final, com també José, que en les seues oportunitats d’entrar en joc va fer quinzes i també va complir amb nota amb la tasca de defensar l’escala.